Pere Meroño

. Ivan Locke. Bethan, et telefono per dir-te que no hi tornaré, a casa. Que he pres una decisió greu, important, definitiva (…)

. Gareth. Ivan, no m’ho pots fer això. Dir que no vindràs a l’obra per abocar-hi el formigó. I no pots pretendre, a més, que jo, un simple obrer, dirigeixi els treballs.

. Director. Te n’adones, Ivan, el que m’acabes de dir? Deixar-me penjat en la direcció d’obres d’aquí unes poques hores. Què li dic a Chicago, au, què?

. Amant. Quan vindràs? Estic sola, tinc les finestres obertes, no hi ha cap infermera, què serà de mi. Jo t’estimo, i tu? Perquè no m’ho dius, que m’estimes.

. Fill. Pare, vols que t’expliqui el partit que t’has perdut per televisió? Si, ja sé que el davanter era un manta, un incompetent, però, pare, hem guanyat! T’ho imagines?

. Doctor. Sisplau, amb qui parlo? És potser un parent proper? El pare?, perdoni, no ho sabia. Seria molt important que vostè hi fos quan es produís el part.

. Ivan. Gareth, escolta’m bé, vull que el ciment sigui el C6. M’entens?. A veure si m’explico, el meu edifici serà molt i molt alta, produirà un quilòmetre i mig d’ombra, quan estigui fet enfonsarà el terra de granit, i si el ciment no és, coi, el C6, sinó el C5, no hi resistirà el pes, i l’edifici caurà. M’entens, ara?

. Director. Mira, els hi vaig dir allò dels teus deu anys de comportament responsable. Modèlic. I no me n’han volgut escoltar. Em sap greu de dir-ho: estàs despatxat…

. Ivan. Feia mesos que em sentia vuit per dins, Bethan, que volia fer córrer lo nostre. Posa’m en la meva pell; ella tindrà un fill, ara, i és meu!

……………………………………..

Una fardada semblant a aquesta, de màxima concentració de la tensió, de l’acció, del drama, Mercè Bruguera, me la va fer present el mestre del cinema iranià Abbas Kiarostami; un viatge en cotxe, dos personatges, i una càmera que rodava en temps real. No res més (…)

Trailer

http://twitter.com/perermerono

CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!