Pere Meroño

Diari d'un eurocomunista del #PSUC

23 d'agost de 2014
0 comentaris

Vic sota un estiu tardoral

Malgrat els mals averanys meteorològics, m’avinc a endinsar-me en la Catalunya on plourà, aquest divendres. Efectivament, a Vic, plou però plou poc. Fa 18 graus de temperatura, i a quarts d’onze del matí no som gaires els que pasturem pels seus carrers i places (…)

Un dels plaers d’aquests viatges perirurbans és el temps que et permet de dedicar a la lectura. “Honrarás a tu padre” és una història de la família siciliana Bonanno, una de les quatre que “dominen” –són de la màfia- New York. L’autor és l’italono-nord-americà Gay Talese, gran prohom del “nou periodisme”.

Bé, deia que sóc a Vic, novament. Volto, a pas de tortuga, per la plaça porxada; passejo per la rambla; m’acosto al Museu Episcopal per demanar l’horari d’una exposició sobre pintura romànica.

Transito pel cor medieval vigatà. Un professor castellà discuteix amb la filla gran sobre el psicòleg i el seu comportament. Paro l’orella per sentir millor aquest país petit on dominen la pronúncia de la vocal neutra i s’enraona un català prou enraonat i genuí.

Passo pel davant del lloc on, com sempre, hi aniré a dinar. Uns minut després hi torno i prenc seient, al menjador. Hi ha tres comensals. Mica en mica es va omplint. Hi senyoregen les individualitats d’edat avançada. Bé sigui solters, vidus, i les parelles “grans”.

Mentre en som pocs, controla la situació la jove. És bruna, molt petita, i de parlar dolç i apaivagat. Jo diria que ajuda a la família durant les vacances. Demano: empedrat amb bacallà i mongetes; galta de porc, i crema catalana feta a casa. Tot plegat banyat amb cervesa.

Som gent (ja s’ha incorporat la senyora, poc després ho farà el senyor, i, en acabar, s’hi sumarà el noi). Però el silenci o el parlar fluixet hi és acreditat i garantit. Hi ha una família que parla espanyol, entre el respectable. A la tele, pràcticament inaudible, tenen sintonitzada la 1 de TVE. Hi projecten “Frank de la Selva”, i va d’un poca-solta que jugar o empipa les bestioles més o menús salvatges o autònomes. Tot bé, controlat, cap comentari o actitud estentòria. Alguns comensals es desitgen “bon profit”, gran element de civilitat que, com altres, mai no hem de deixar perdre o prendre’ns.

Des que el vaig descobrir, visito Vic i el restaurant “Cal Pep”, a la rambla, des de fa anys, i, pel cap baix, un cop l’any hi pujo amb molt de gust tot seguint el ritual culturalista i tafanerot.

Per cert, no he vist ningú fullejar el diari o un qualsevol text més o menys literari (la gent gran, normalment, va perdre el tren de la lectura per la maleïda i llarga dictadura patida).

Una hora després, passejo per la plaça porxada. Veig alguna mare marroquina, amb nena o nen. I penso què serà, què seran, aquests menuts molt petits i amb cara d’eixerits. Miro d’imaginar-m’ho.

Comprovo que la llibreria La Tralla, la millor de la vila, ja té accés directe per la plaça. Millor.

El jorn és tardoral. Incontestablement. La temperatura està bé. El gruix vilatà està dinant. I m’endinso pel tram final del recorregut: el Museu Episcopal de Vic – MEV. I em permeto el luxe de veure: “Pintar fa mil anys. Els colors del romànic”. Des d’aquí, aviat, en veureu un enllaç amb ressenya de la gràcil i ben interessant mostra.

Per cert, un dels protagonistes de l’exposició és en Hildebertus, un religiós de cap a l’any 1000 que signava les seves obres com a “pictor” –que suposo que vol dir pintor. A ell l’ajuda l’Everninus. Vull deixar constància, per últim, d’una referència a Abraham Cresques, cartògraf jueu mallorquí, i autor de l’”Atles Català”, i autor d’uns dels mapamundi més importants que s’han fet.

Bé, sota un xàfec notable, servidor inicia la retirada i se n’acomiada, de la senyora Vic, fins a la propera ocasió.


http://twitter.com/perermerono


CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!