Pere Meroño

Diari d'un eurocomunista del #PSUC

1 de febrer de 2014
0 comentaris

Madrid, Madrit, Madriz

… Mentrestant, Madrid és administració i ordre públic. El turisme ha baixat. Barajas empata amb el Prat i el Reial Madrid somia amb un ràpid declivi del Barça (…)


Decadència? No. Madrid continua sent una fortalesa econòmica i política. És la comunitat autònoma amb menys deute en relació amb el PIB regional (12%).

 

Un districte federal sense obligacions extres de solidaritat interna. El centre d’una potent malla radial. El tercer ferroport (trens) del món, després de Tòquio i París.

 

Una plataforma intercontinental de primer ordre. El centre de comandament d’un Estat que avança cap a la recentralització.

 

Hi ha, tanmateix, fatiga dels metalls. Sense turboeconomia, les relacions de poder teixides aquests darrers vint-i-cinc anys presenten senyals d’erosió…

 

Extret de “Crisi d’autoritat després de 25 anys de ferro de la dreta de Madrid” (dijous 30 de gener de 2014) Enric Juliana.


http://twitter.com/perermerono

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!