Pere Meroño

La darrera obra dedicada a aquest personatge, comença amb la desaparició d’un almirall de la Marina sueca. Resulta que l’home, a banda de la seva alta posició militar, és el sogre de la filla de Wallander, que s’ha maridat amb el fill de l’oficial.

A diferència d’altres títols i/o amb especial intensitat, el gran Mankell aborda temes polítics (la guerra freda, el rol dels EEUU, la mort i el paper del primer ministre Olof Palme); també tracta de forma particularment intensa i extensa temes de defensa o militars, amb especial èmfasi en els imprescindibles serveis d’informació (CIA, serveis suecs, KGB, serveis germano-orientals). De manera que la meva satisfacció ha estat plena atès que aquestes qüestions m’interessen i atrauen d’allò més.

També coneixem un “nou” Wallander: més solitari, més agre, més infeliç, que té pànic a la vellesa, més autocrític –“la política i el que passava al país, mai no m’ha importat”. Veiem l’inspector en plena decadència física i mental, exhibint ferides, traumes. Humà, molt humà, massa humà.

De fet, quan s’esdevé el desenllaç, estranya que Mankell dediqui pàgines i pàgines a divagar, a tractar coses menors, fins que afronta, en una vintena de línies, el final del seu personatge.

Un gran llibre! Un gran personatge! Un extraordinari escriptor de novel·la negra!

http://twitter.com/perermerono

CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans