Preferia autodenominar-se cronista abans que crític i resultava difícil, gairebé impossible, transitar pel cinema del nostre país sense trobar-se amb José Luis Guarner. Revistes especialitzades -Film Ideal- o de divulgació -Fotogramas- i diversos diaris barcelonins van acollir les seves crítiques, sovint impertinents però sempre pertinents, documentades i, sobretot, escrites amb un estil digne d’empreses literàries molt més ambicioses (…)
Assidu dels grans festival, devorava un mínim de quatre pel•lícules diàries i d’aquest bagatge van sorgir-ne la Setmana de Cinema i el Festival de Barcelona. La seva gran herència, i mestratge, són les cròniques que, gràcies a la complicitat de Mari Carmen Torra, ara divulguem aquí perquè noves generacions descobreixin aquelles qualitats, rareses o paradoxes que ell intuïa des d’una extraordinària perspicàcia”.
Filmoteca de la Generalitat de Catalunya
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!