Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Primer lliurament dels deu títols que el matrimoni de periodistes i de membres del Partit Comunista suec, ens ofereixen en el camp de la novel·la negra tot marcant, pràcticament, el moment fundacional i d’enlairament d’aquesta literatura en la zona (…)
Una jove apareix cadàver en una enclusa a tocar del llac Vattern. Martin Beck n’és l’encarregat, de treure l’aigua clara. Esbrinar les causes de la mort i la seva autoria.
La cosa pinta malament: no se’n sap res, d’ella; no hi ha testimonis; la policia, doncs, a cegues.
Mica en mica, amb paciència i molt de mètode, dedueixen que la noia devia viatjar en una de les embarcacions turístiques que giravolta pel paisatge suec. Una col·laboració amb la policia nord-americana, l’inspector Kafka, aportarà elements rellevants tendents a fer avançar la recerca.
Escriptura, estructura, pols narratiu, dosificació de la informació… excel·leixen en bon llibre.
Tinc poca perspectiva (tot just he descobert els autors), però fent una analogia amb Henning Mankell –del qual em manca llegir el darrer títol de la sèrie Wallander, en Mankell és una versió llarga, més complexa i densa, més manipuladora d’elements, del que acabo de llegir.
No cal dir que he encarregat el segon títol de les històries de l’inspector Martin Beck.
. Roseanna (1965) Maj Sjöwall i Per Wahlöö. Versió espanyola de: Cristina Cerezo i Martín Lewell. RBA. 8a edició. Barcelona. 2010.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!