Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Quarts de nou del matí de diumenge. Sento arrossegar, poc a poquet, la porta de la habitació on dormen la J. i la H. És, no pot ser altra, la menuda -matinera com jo, i de poc dormir (…)
“Papa, que la Helena, aquesta nit, s’ha begut el meu got d’aigua fresca. I no n’he pogut anar a buscar més perquè s’enfada si obro la porta… Papa, que la Helena m’ha pres l’aparell de música que em va regalar el Pare Noël, i quan li demano no me’l dóna i em diu “nena tonta”. Papa, que jo el vull, aquesta aparell, que és meu i jo no li he regalat…”
http://twitter.com/perermerono
CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!