Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
He descobert una petita joia (…),
en aquest llibre d’en Ferran Torrent. Dos en són els motius: l’alè fortament autobiogràfic que l’informa; i el fet d’estar centrat en els jocs de cartes, de gran tradició a València i al País Valencià.
Autobiogràfic, dic. Cruament, nuament, d’una inhabitual sinceritat. Impossible no sentir-ne tendresa, per la literaturitzada vida jove, vint anys, primeries dels 70, del futur escriptor.
Joc. Curiós món, el de les juguesques a l’entorn d’una taula: els jugadors; l’ambient; l’encalç policíac en plena dictadura feixista d’en Franco. Interessant.
Tot plegat en un text llegidor, lliscant. Que a mi, insisteixo, m’ha agradat i m’ha cridat l’interès.
– La vida en l’abisme. Ferran Torrent. 188 planes. Edicions Bromera. Alzira. 2004.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Que el Ferran els engaltà una traducció i guanyà, tot rebent el premi dels LARA, com a un original en español. I que no se sepa!, ha, hahaha.
Pere, cordialment jb.
el dia jugant a cartes estem al País Valencià, i quan no juguem a cartes, tirem traques, i mentres no tirem traques ni juguem a cartes, fem paelles. També aprofitem una estona, quan són eleccions, per a fer una visiteta al col·legi electoral i votar el PP perquè som tots fatxes. Visca el tòpic! Amb amics com tu estem salvats.