Pere Meroño

Tres fets diferents, singulars, sense cap relació entre sí. Almenys és el que sembla. Les investigacions són complexes. Difícils. Els resultats assolits ben desiguals, asimètrics.

Mica en mica l’inspector Kurt Wallander en va disseccionant fets, circumstàncies, lligams. Feina d’amanuense. Càlcul, anàlisi a fons, deducció, tones d’hores de feina, energia en la recerca i en el treball policial… en són alguns dels trets del seu mètode policíac.

En aquest llibre més que en cap altre, apareix un gran protagonisme de l’informàtica, els ordinadors, del món lligat i articulat per la xarxa.

Penso que el bo que tenen els llibres de la sèrie Wallander és el seu elevat grau d’interès, que no defalleix pas a cada lliurament. N’hi haurà uns que us abelliran més que els altres, però la qualitat mitjana, del conjunt és de notable alt.

Me’n queden tres per llegir la totalitat dels títols que giren a l’entorn de l’inspector Wallander i la meva valoració hi és ben positiva.

Un cop més, “El tallafoc” és un altre molt bon llibre d’en Mankell.

. “El Tallafoc (Brandvägg, 1998). Henning Mankell. Traducció del suec al català de Carolina Moreno Tena. 493 planes. labutxaca / Tusquets Editores. Barcelona. 2013.

http://twitter.com/perermerono

CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans