És la primera dona que arriba a l’alcaldia de Betlem: cristiana i membre d’Al Fatah (el partit de Yasir Arafat). I ha foragitat la coalició formada entre Hamàs i l’esquerra. Vera Babun denuncia –i fa ben fet, que els assentaments jueus “ofeguen” la ciutat (…)
ANNA GARCIA
BETLEM | Actualitzada el 25/12/2012 00:00. Diari Ara.
Un gran arbre nadalenc, ple de boles vermelles i amb un pessebre als peus, s’ha plantat aquests dies a la plaça Manger de Betlem, davant de la basílica de la Nativitat, declarada per la Unesco Patrimoni de la Humanitat. Aquest conjunt arquitectònic il·lumina l’oficina de l’alcaldessa de la ciutat, Vera Babun, de 49 anys, vídua i mare de cinc fills. Va ocupar aquest càrrec després de guanyar les eleccions de l’octubre, i va ser la primera dona que ho feia. L’equip de Babun, exprofessora universitària del moviment nacionalista Fatah, va aconseguir set dels quinze regidors del consell local i va posar fi a vuit anys d’un govern de coalició entre Hamàs i l’esquerra. L’alcaldessa ha de vetllar pels interessos dels seus conciutadans; uns 30.000 palestins, 60% musulmans i 40% cristians.
Quins són els seus objectius?
Desenvolupar la ciutat com a centre de turisme internacional, però, alhora, que Betlem, centre del cristianisme, tingui un paper més vital en l’esfera global com a ciutat que més bé representa un missatge de pau. Som un bon model de coexistència.
Molts es queixen que viure del turisme en aquesta ciutat no és fàcil malgrat l’augment de visitants, especialment russos, i la construcció de 13 nous hotels.
Malgrat que som a pocs quilòmetres de Jerusalem, aquesta expansió talla el camí que connecta Betlem amb Jerusalem i deixa la nostra ciutat més aïllada territorialment, però, a més a més, per a nosaltres, els cristians, talla finalment la nostra ruta de fe, ens allunya del lloc on Jesús va ser crucificat. Acabarem tenint Betlem a un costat i Palestina a un altre. Aquestes construccions també afecten la solució de dos estats. Sóc una persona realista i, per tant, pessimista.
¿La resolució recent de l’ONU no li ha transmès un missatge d’optimisme, malgrat tot?
No és una qüestió d’optimisme o pessimisme. Penso que després de la resolució de l’ONU, els països han de continuar treballant en aquest procés, han d’adoptar mesures més serioses per aturar la construcció dels assentaments.
La comunitat cristiana, segons diversos estudis, ha disminuït els últims anys. Per què?
L’ocupació es la principal causa que fa emigrar els palestins cristians, busquen a fora millors oportunitats que no poden trobar en un lloc on tenim tantes restriccions de moviments. Per als musulmans es més difícil la mobilitat perquè acostumen a tenir un índex de natalitat molt alt.
Vostè és dona i cristiana, líder en una societat conservadora. Com l’ha rebut la comunitat musulmana de la ciutat?
La majoria de vots que vaig rebre reflecteix que dones, però també homes, cristians i musulmans, van votar per un canvi que jo, una dona, els podia oferir. Per tant, no té res a veure amb una qüestió de gènere, eren palestins units que volien donar suport amb el seu vot a una candidatura alternativa
http://twitter.com/perermerono
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!