L’usuari és a la biblioteca -que avui ocupa el solar on hi havia un pis on visqué un famós escriptor i periodista- tranquil·lament llegint. En un moment determinat, l’usuari veu un pare discutint amb un nen (…)
De sobte irromp un manso que és, justament, el pare del nen que es discutia amb un altre pare. En passar-hi a prop, d’aquest, el nen va i li etziba: “era a mi, a qui em tocava veure la pel·lícula”. El pare replicat no mira i roman muts i a la gàbia.
El pare que irromp és d’alçada un xic per sota de la mitjana, prim, cap-rapat, amb cara de pocs amics, ulls de trepant i rude, rude com una geniva. I insidiós com una formiga. Al darrera hi ha el seu fill, i la mare, més alta i cepada que ell, als quals els costa seguir el ritme patern.
El pare, ha entrat en el recinte bibliotecari tot saludant el respectable amb un gros i etern badall. L’home va abillat amb un vestit complet de camuflatge… militar (és dels meus, he pensat, partidari com sóc de la milícia i de l’ordre).
http://twitter.com/perermerono
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!