Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
El líder del moviment, Artur Mas, i la seva força motriu, CiU, han estat castigats; Solidaritat ha desaparegut el #25N; ERC, però, ha doblat, i n’ha emergit la CUP. Globalment, la realitat real ens ha donat una lliçó a tots plegats. Calen rectificacions, modulacions, abaixar l’estridència, disminuir la velocitat del creuer, i prioritzar la cohesió i ampliació gradualista del camp sobiranista; el que en diríem, en clau marxista, l’acumulació de forces (…)
Efectivament, la força hegemònica en el camp nacional ha patit una severa rebolcada. I deixeu-me dir que és una pena, perquè aquesta ensopegada fa trontollar el conjunt, un conjunt on no hi ha ningú en condicions de rellevar Mas ni CiU de la direcció del procés. De manera que si Mas fracassa i CiU entra en fase de moviments sísmics, la cosa, amigues i amics, poca broma, se’n va a parir panteres. D’alguna manera, podem dir que les catalanes i els catalans sobiranistes ens hem fet un autogol.
Què ha passat? Diverses coses que diré telegràficament i sense ordre d’importància:
. Un sector de la base electoral i social de CiU no ha pogut assimilar la velocitat del canvi de paradigma de CDC; més encara, això li ha produït un malsà vertigen.
. Ha estat un error fer una campanya monotemàtica, en clau exclusivament emocional, coses que han restat capacitat d’agregació a la coalició nacionalista.
. Les crítiques de Duran i Lleida al procés sobiranista abans de l’inici de campanya, han restat credibilitat i força sumatòria a la coalició.
. Les declaracions tremebundes de Madrid, la conxorxa contra Mas, han provocat tremolor de cames i defecció en sectors de simpatitzants i votants.
. CiU ha infravalorat l’efecte Vaga General –amb el seu efecte crític, mobilitzador- a l’hora de resituar com a element important en la campanya el tema de l’austeritat radical liderada per la troica i d’obligat compliment pels socis europeus.
. El delit hegemonista, el tic monopolitzador de CiU del discurs nacional, acompanyat de la desconfiança respecte al seu pactisme històric a ultrança i a la poca, encara, credibilitat sobiranista de CDC i nul·la en el cas d’UDC, ha mobilitzat a sectors sobiranistes crítics, mobilització que ha restat consens a la coalició nacionalista i n’ha augment el de les altres forces –ERC, CUP.
. Ha augmentat de forma notable la participació i això n’ha tingut un efecte rellevant. Sembla que aquest augment no ha beneficiat en excés el camp sobiranista, sinó més aviat l’unionista. L’unionisme social, transversal, comença a mostrar les dents.
Aquesta ensopegada del líder, que té efectes clars en la fragilització del camp i del projecte sobiranista, és beneficiosa perquè –com deia l’altre dia en Salvador Cardús, representa un bany de realitat que permetrà rectificar sense patir costos agregats i que obligarà a ser més realistes, menys il·lusos, més humils, més astuts, més moderats, més inclusius, menys monotemàtics, i més responsables a l’hora de conquerir consensos duradors en certs temes i camps. A més, el sobiranisme ha d’aprendre que o és coordina i aprèn a relacionar-se de forma col·laboradora o perdrà bous i esquelles.
Fora bo que la lliçó rebuda per CiU i per Artur Mas –desproporcionada, injusta, i que en la meva opino, han tingut des de l’#11S un comportament i un capteniment admirables que espero i desitjo que tinguin continuïtat, que la lliçó rebuda, dic, sigui assumida com a pròpia per la resta de forces sobiranistes. Que n’aprenguem tots plegats, vull dir. Ens hi juguem massa per continuar fent, en certes coses, el pallús o el criatura.
Curt: o fem el procés més dinàmic, més gradualista, més participatiu, o no tindrem prou força per avançar, pitjor encara, serem severament derrotats i no aixecarem políticament el cap al llarg dels pròxims 25 anys.
http://twitter.com/perermerono
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Mira’t l’explicació de Vicenç Partal.
Una de les causes que caldria investigar seria la pèrdua del vot de “la puta i la ramoneta”, o sigui del vot espanyolista que fins ara CiU era capaç d’arrossegar amb la seva ambigüitat. Ara jo crec que es pot dir que tots els vots de CiU són sobiranistes.