Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
O units o marginals (cal una gran coalició independentista)
Tal com han anat les coses, i tal com estan anant ara mateix (sòlid liderat sobiranista de Convergència i del president Mas, gran capitalització de la manifestació de masses de l’11-S, enfortiment de CiU…), la força política que sustenta el Govern obtindrà un èxit considerable el 25-N, i no es descarta l’obtenció per part seva de la majoria absoluta dels vots, en el marc d’un veritable plebiscit popular (…)
Si CiU va progressant en l’acceptació popular, ERC mantindrà, amb penes i treballs, els vots i escons que li atorguen les enquestes; SI no sabem si podria veure’s perjudicat per l’ascens convergent i el vot útil… D’altra banda, hi ha el factor CUP, que podria obtenir representació, restant vots a les altres forces sobiranistes…
Així les coses, i per no quedar marginalitzats o poc operatius, l’independentisme –tret de la CUP que per raons ideològiques no estarà interessat en prendre-hi part- que representen ERC, SI, RCAT… hauria d’establir una coalició. Un aplec de forces, en primer lloc, amb caràcter defensiu: per preservar la pluralitat de l’ecosistema polític sobiranista; és a dir, perquè no hi quedin com estaven o perquè no hi perdin suport. Però també ofensiu: per contrabalançar CiU tot evitant excessos pragmàtics, aigualiment d’objectius, i la consolidació d’una política econòmica esbiaixada cap a la dreta. No es tractaria, però, d’una coalició contra CiU, sinó d’una conjunció política en favor de l’Estat propi, d’una Catalunya lliure i sobirana.
El mapa que en surti després del 25-M és possible que tingui certa durada. És, doncs, una ocasió única per les altres forces d’esquerres i/o sobiranistes per tal que assoleixin una presència prou destacada per evitar massa aigua al vi polític i una hegemonia gairebé monopolística del procés de construcció de l’Estat propi.
http://twitter.com/perermerono
CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!