Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Entre l’estat nord-americà de Maine i el Canadà, o sia la frontera, hi ha una línia de fonda porositat: el contraban és gros i divers, i les famílies o bandes implicades, són del morro fort i no n’estan per brocs (…)
Alhora, antics membres d’una unitat d’elit de l’exèrcit imperial USA instal·lat a l’Iraq, quan la invasió estatunidenca, estan caient com a mosques, i no pas per foc amic o enemic, sinó merament mitjançant misteriosos suïcidis.
El TEPT, d’altra banda, arrasa a través de malalties, traumes de caire mental, entre antics soldats.
Agafeu aquestes tres línies “temàtiques”; doneu per sentada una documentació exhaustiva; afegiu una escriptura lliscant, rodona; poseu en acció al detectiu privat Charlie Parker “Bird” –ex policia, ex assassí, i haureu ordit un “còctel virtuós” de la millor novel·la negra que es fa ara i aquí.
El culpable de tot plegat és un irlandès tossut que va irrompre als EEUU amb força: John Connolly.
La novel·la? molt bona.
. Les veus (The Whisperers, 2010). John Connolly. Edicions Bromera. Alzira. 2011.
http://twitter.com/perermerono
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!