Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Fa pocs dies de la Diada Nacional de Catalunya en què centenars de milers de persones, feren costat a la reivindicació d’un Estat Català independent. És hora, doncs, de seguir aprofundint en l’anàlisi de la situació i de tocar de peus a terra (…)
Pel que sembla, l’èxit del fenomen rau en la mobilització d’amplíssims sectors de les capes mitjanes catalanes; de fet, la primera minoria política del país –segons en Carles Castro, a partir de dades demoscòpiques; uns 2 milions de persones.
Aquest èxit, ha modificat l’agenda política, i li ha donat combustible a CiU, qui ha decidit liderar aquest complex, difícil, i dur procés de Catalunya cap a la llibertat.
Tindrem, molt probablement, una oportunitat, una de sola, i cap més, per reeixir-ne. Això passarà quan passi –d’aquí uns mesos- i caldrà treballar bé, amb prudència, amb moderació, també amb gosadia, per articular una àmplia majoria per la llibertat.
La coalició per Catalunya, tindrà enfront, dos partits forts: el PP i el PSC, majoritaris al cinturó metropolità barceloní, on hi viu la major part de la ciutadania. També, hi remaran en contra el gruix de l’empresariat i els principals mitjans de comunicació.
El SI haurà d’aprendre a construir missatges diversos, aptes per diversos perfils, i amb capacitat de sintonitzar amb el gruix del país. Quan el referèndum, haurà de minimitzar les pèrdues als cinturons metropolitans, evitant una golejada del NO, i cercant l’empat o una victòria per la mínima a Badalona, L’Hospitalet de Llobregat, Cornellà, Tarragona, Santa Coloma de Gramenet…
La coalició hauria d’incorporar al SÍ, activament, també, a ICV i EUiA, i afermar el compromís d’Unió amb la nova conjuntura; una divisió de la coalició del SÍ podria tenir-ne conseqüències letals.
En aquest sentit, té un perfil estratègic aconseguir la complicitat dels sindicats majoritaris –l’11 de setembre, a penes en vaig veure cap, d’obrer industrial. També caldrà pessigar en els caladors electorals socialistes, arrabassant capes mitjanes i nuclis obrers que apostin pel futur i no pel passat, tots dos en bon nombre.
Bé, doncs, ens esperen mesos inoblidables; una batalla decisiva; la mare de totes les batalles. Un combat sustentat en la il·lusió, la suma, l’articulació d’una ben plural coalició per la llibertat que, l’endemà de la llibertat, haurà de constituir un govern d’unitat amb les forces del SÍ i el PSC, de manera que fem cicatritzar ferides i construïm un país, una societat per tothom.
http://twitter.com/perermerono
CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Som una iniciativa social anomenada El Trastero Solidario. Es tracta
d’una web on tota persona pot regalar coses que ja no necessita a
d’altres que les podrien utilitzar. Per veure el video explicatiu,
clickeu: http://www.youtube.com/watch?v=RsTL9BKwO1w).
El que necessitaríem és que poguéssiu votar el nostre projecte, per
així obtenir suport econòmic i poder créixer. El vot és gratuit i sols
requereix mig minut del vostre temps.
Podeu votar la nostra iniciativa a:
http://www.viverovivesoy.com/ver-proyectos-vivero-vivesoy/190/el-trastero-solidario
Si us plau reenvieu aquest missatge a companys, amics i familiars
–quant més suport aconseguim, més oportunitats tindrem d’ajudar en
temps difícils!!
Gràcies pel cop de mà, i si teniu qualssevol dubte, escriviu-me!
Mireia