Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
El desafío de la política. Europa y la gran recesión (Antoni Castells)
L’actual i greu crisi econòmica propicia la inflació de llibres sobre assumptes econòmics. Una literatura necessària per mirar d’entendre què passa, per què passa i cap on anem. Entre els títols, n’hi ha de tot. Hi predominen poc els llibres solvents, on un acreditat bagatge acadèmic vagi de la ma d’una experiència política en aquest àmbit. Aquest és sens dubte el cas de la proposta signada pel catedràtic barceloní Antoni Castells (…)
Castells hi té una dilatada experiència docent com a titular d’Hisenda Pública a la UB, la mateixa càtedra que va tenir Ramon Trias Fargas. Políticament, va ser un dels fundadors de l’organització comunista Bandera Roja, l’any 1968, tot militant al PSUC i al PSC des dels anys vuitanta, i ha estat conseller d’economia i hisenda al darrer govern tripartit.
Doncs bé, Castells ens presenta una acurada anàlisi sobre l’origen i les causes de la crisi econòmic, tot combinant fonts pròpies i material de primera mà adequadament paït procedent d’economistes del món anglosaxó –FMI, Financial Times, Reserva Federal USA…-. En un viatge ben interessant, hi tenim accés a la suma de fets que fan d’aquesta crisi, la més important i perillosa des de la del 1929 del segle passat.
El professora, no es queda, però, en la mera anàlisi, ans el contrari, dibuixa objectius, estratègies i mesures per afrontar-la com cal.
D’entrada, critíca, amb duresa, la política imperant a l’eurozona: de màxim rigor en l’austeritat –només austeritat!-, i d’absència d’accions que fomentin el creixement –la millor forma d’atacar els problemes, precisament, de la crisi del deute i de la crisi del dèficit-. Es parlant sobre Europa, a banda de l’economia, on Castells demostra el seu bon coneixement sobre política europea, tot parlant de la crisi de l’euro, l’atzucac institucional, la manca d’avenços prou clars i nets en el camp de l’Europa política, contextualitzant així, degudament, el rol d’Europa –el “gran malalt del món”- en l’actual crisi econòmica. Europa, conclou, ha dut polítiques errònies, contraproduent, erràtiques, en aquesta direcció.
Dues mencions intel·lectuals m’han cridat l’atenció –atès que hi coincideixen amb referències que fa anys vaig fer-ne meves: l’esment a una política de “riformismo forte” –darrera proposta del PCI més berlinguerià i que veu de “miglioristi” com ara Giorgio Amendola, Giorgio Napolitano…, i el “parler vrai”, dir la veritat, no amagar les dificultats ni el camí, del gran Michel Rocard i el llegat de la deuxième gauche. Amb les mencions, Antoni Castells, vol reivindicar una política sòlidament reformista i una nova esquerra adaptada al moment present de canvis sistèmics.
Castells, també, destaca per ser pràcticament l’únic polític d’esquerres en actiu que afirma que l’alternativa a la crisi és l’ajust i l’ajust –fort, ràpid, a fons-, tant si es vol com si no es vol. No n’hi ha d’altra. Una oportunitat per sanejar l’economia en profunditat, per incrementar la competitivitat del nostre país, i per abraçar un futur lliure d’hipoteques i d’endarreriments.
Clar, documentat, estimulant intel·lectualment, no puc estar-me de dir que es tracta d’un llibre amb trellat que vull recomanar-vos de tot cor.
. El desafío de la política. Europa y la gran recesión. Antoni Castells. 319 pàgines. RBA. Barcelona. 2012.
http://twitter.com/perermerono
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Al llibre, parla de les retallades socials i privatitzacions que portaren a mal port els governs on ell era conseller, o els del seu gran partit agermanat (el PSOE)?
Seria bó sentir de quan en quan una autocrítica i demandes de perdó per part de polítics i altres “experts” que, havent tingut la responsabilitat [voluntària] de ser servidors de la cosa pública, se’n servirèn d’aquesta per escalar ells i prou [o a més tirar, coneguts i familiars]. Però bé, jo no sóc cap jutge -ni ganes- i cadascú ja sap el que es fa… Això de fer ús de la irresponsabilitat, és l’esport més generalitzat, té molta predica i està molt ben vist en aquestos països.
Atentament, i feliç Dissabte
No he sentit ningu que ho digués, pero recordo perfectament la roda de premsa que va donar a finals de 2009 en presentar el projecte de llei de pressupostos del 2010. Llavors ja se sabia que hi havia crisi, i que les coses no anaven gaire bé. I què fa el senyos Castells? Doncs presenta un pressupost de 4.000M€ més de despeses que d’ingressos! I això quan el pressupost del 2009 ja duia 2.000M€ de deute (o de diferència entre el que es va ingressar i el que es va gastar). Però el més bo estava per arribar. Quan un periodista li va preguntar com era que el pressupost de despesa era més alt que el d’ingressos, el senyor Castells, amb aquell to que té de “mestre tites” que et mira com si tu fossis la persona més tonta del món, li va dir, ” en aquests casos demanarem un préstec, i ens endeutarem més i passarem del préstec de 2.000M€ a un de 6.000M€”. I es va quedar tan tranquil! Segons ell això és el que feien els governs, i aquí no passa res. I a més, amb un to que semblava que digués que el periodista feia la pregunta més absurda del món!!!! I així, el 2011, la Generalitat ja va començar amb un deute de 6.000M€ en només 2 anys (segurament van ser més perque els ingressos del 2010 segur que van ser menors als previstos). Aquest senyor no pot fer cap anàlisi vàlida de la crisi sinó fa un mea culpa primer del que va fer quan era al Govern. Ja ho sabeu, “pels fets els coneixeràs” (i més tenint en compte que venia d’un partit que deia “Fets, no paraules”). A mi aquell dia, si ja em queia malament el Castells, a més vaig pensar que, com economista, tampoc em mereixia cap respecte.