Marines i boscatges

Tast de prosa excelsa, superba. Tot un compendi de quinze narracions de mena diversa: vuit impressions procedents de records de l’autor; tres fantasies que tenen com a protagonista personatges de llegenda; i quatre novel·les curtes (…)

 

 

Quan et cabusses en l’escriptura és com si fossis dins les històries: talment un quadre o un film. Així és de gràfica, de natural, la prosa ruyriana.


No m’estranya gens ni mica que, en el seu temps, homenots com en Pla, en Sagarra, o en Xammar, tinguessin a en Ruyra i els seus escrits com un autor canònic.
 

Més encara, ara i aquí, ningú escriu amb la qualitat, la bellesa, i la rastellera de mots i sons d’en Joaquim Ruyra (bé, potser, només en Baltasar Porcel i en Perejaume)
 

Sisplau, no us perdeu una tal immersió lingüística i literària. Marines i boscatges marca una fita que qualsevol escriptor com cal n’ha de prendre ben en consideració. 


– Marines i boscatges (1903). Joaquim Ruyra. 267 planes. Nova Biblioteca Selecta 1. Grup 62. Barcelona. 2004.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *