Pere Meroño

Diari d'un eurocomunista del #PSUC

24 de juliol de 2006
3 comentaris

Marines i boscatges

Tast de prosa excelsa, superba. Tot un compendi de quinze narracions de mena diversa: vuit impressions procedents de records de l’autor; tres fantasies que tenen com a protagonista personatges de llegenda; i quatre novel·les curtes (…)

 

 

Quan et cabusses en l’escriptura és com si fossis dins les històries: talment un quadre o un film. Així és de gràfica, de natural, la prosa ruyriana.


No m’estranya gens ni mica que, en el seu temps, homenots com en Pla, en Sagarra, o en Xammar, tinguessin a en Ruyra i els seus escrits com un autor canònic.
 

Més encara, ara i aquí, ningú escriu amb la qualitat, la bellesa, i la rastellera de mots i sons d’en Joaquim Ruyra (bé, potser, només en Baltasar Porcel i en Perejaume)
 

Sisplau, no us perdeu una tal immersió lingüística i literària. Marines i boscatges marca una fita que qualsevol escriptor com cal n’ha de prendre ben en consideració. 


– Marines i boscatges (1903). Joaquim Ruyra. 267 planes. Nova Biblioteca Selecta 1. Grup 62. Barcelona. 2004.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!