Pere Meroño

Neix una nova esquerra. La prepotència i radicalitat del Capital en aquest principi de segle, i amb una tremenda contrarevolució conservadora en marxa, promou resistències, més organització, i va brollar una nova esquerra distant d’experiències vergonyoses, inadmisibles, com la soviètica, la xinesa o la cubana i llunyà, també, de l’esquerra agenollada davant del sistema. George Galloway i Respect, Bloco de Esquerda, Front de Gauche, Sinistra Ecologia Libertà… en són alguns dels noms; per molts anys!

CiU sense un ral i humiliada. Malament transcorre la col·laboració CiU-PP: molta gesticulació, i cap ni un resultat. En poques ocasions havíem vist el centredreta nacionalista tan i tan humiliat i negligit i amb una eloqüent lliçó de maneres, formes i estil per part del partit del seu soci parlamentari a Catalunya. Malgrat això, sembla que enguany hi haurà eleccions catalanes anticipades, i Convergència té tots els números per vèncer, fins i tot, amb majoria absoluta; cosa no gens estranya, amb l’esquerra majoritària instal·lada en la inòpia, i la resta amb cotes de suport escadusseres.

Violència urbana a Barcelona el 29M. I l’esquerra fent muts i a la gàbia. On s’és vist que no s’hagi alçat ni una sola veu, i que el partit del govern monopolitzi el discurs per la seguretat. Una esquerra que no percep el perill que la violència substitueixi l’acció de masses, l’organització popular, és una esquerra condemnada a dormir, llargament, en l’oposició. Això al PSUC no li hauria passat.

CUP sí, CUP no. En un context de forts canvis, la concurrència de la CUP als comicis catalans podria obrir noves perspectives. Més encara, si la CUP fos capaç d’articular un discurs més plural, no exclusivament independentista, i atreure així part del vot d’esquerres que ara tenen ICV-EUiA i PSC, un vot, cal no oblidar-ho, amb fort pes als cinturons metropolitans de Barcelona i Tarragona -llocs on, com se sap, el sobiranisme no alça un ratolí per la cua. Aquesta CUP, una CUP així, podria fer part de la nova esquerra europea que està encara a les beceroles. Una CUP, pel meu gust, més propera a Nacionalistes d’Esquerra-NE que no pas a l’independentisme fracassat dels anys 80.

  http://twitter.com/perermerono

CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans