29M Vaga General (unitat i pacte social per evitar la intervenció)

El moviment obrer ha convocat una vaga per aquest dijous, 29 de març, tot centrant-la en la critica assenyada contra una reforma laboral unilateral, de part, partidista, esbiaixada, al servei únicament i exclusiva de l’empresariat. Una mala, doncs, reforma laboral. Una reforma imposada, duríssima, potinera, que fa palesa una manera inadequada d’acarar el gran desafiament que vencerà l’any vinent. I una acció col.lectiva amb la que, amb molt de gust i com he fet en totes les altres ocasions, no vull estar-me de recolzar (…)

Efectivament, parlem d’una vaga que no va contra el govern central, ni contra el Partit Popular, d’una vaga que va a favor de l’acord, del pacte, del consens, per una altra manera (consensuada i més pragmàtica) de plantejar i enfocar les coses. En pro d’una forma guanyadora de sortir de l’atzucac.

 

Catalunya i Espanya estan en perill cert i real, si no posen ordre en la seva economia durant aquest any i el vinent, de ser, poca broma, intervingudes. Estem, doncs, davant d’un desafiament sense parangó, cal optar entre el dolent i el pitjor; cal triar –encara podem- entre un programa d’ajustament seriós i rigorós conduït per nosaltres mateixos, o bé, per una intervenció draconiana, severíssima. És així. La cosa no té volta de full.

 

Cal sanejar, ajustar, l’economia, i convé fer-ho en compliment dels criteris acordats pels països de la zona euro, alhora que es mira de convèncer Alemanya que cal modular l’ajustament tot alternant retorn del deute i l’austeritat amb l’augment de la inversió i de mesures que ens treguin de la depressió. D’altra banda, l’economia catalana i també l’espanyola, no són prou competitives. I mentre es treballa per la implementació d’un nou model productiu i econòmic, l’única manera que tenim de ser competitius és abaixar preus, contenir i flexionar a la baixa salaris i redestinar part dels beneficis empresarials a invertir en el producte i/o servei i a capitalitzar l’empresa –eufemísticament se’n diu d’això “devaluació interna”.

 

Des del meu modest punt de vista, tirar endavant aquest pla sols és possible sobre la base d’un amplíssim acord social i polític que aglutini una sòlida majoria política, social, territorial. El contrari, per exemple, del que s’ha fet amb la reforma laboral. Reclamo, clar i català, un gran Pacte Social, una mena de Pactes de la Moncloa, capaços de permetre que puguem sortir de l’atzucac amb el mínim de costos possibles i amb una economia més sana, viable, sanejada i de futur.

 

La situació és molt greu i difïcil.

Encara hi som a temps.

 

  http://twitter.com/perermerono

 

CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *