El 29-M ens cal una senyora Vaga General

CaixaBank. La fusió-absorció per part de CaixaBank del conglomerat bancari conformat per Banca Cívica, constitueix una de les operacions econòmiques més intel·ligents i útils en un moment en el que cal és fer pinya, i aplicar reformes basades en un amplíssim acord. Crec que no ens en adonat prou del moment decisiu que viu, a hores d’ara, Catalunya i Espanya: tenim dos anys per aplicar amb flexibilitat i rigor les mesures decidides pels països de la zona euro (…)

En aquest sentit, enfortit, donar solidesa, sanejar la banca –tot aplicant-hi, també, mesures de control i supervisió-, esdevé una aportació qualitativament important en l’hora present.

 

Andalusia. Sectors importants que havien votat a les anteriors eleccions andaluses el PP van decidir no fer-li costat en la cita de diumenge passat. Força més, van fer tres quarts del mateix amb el PSOE. Mentrestant, IU-Convocatoria por Andalucía, avançava en tots els fronts de manera neta i contundent. Al migdia espanyol –Andalusia, Extremadura, l’esquerra pot i ha de governar. Aquesta victòria és positiva i obligarà al PP a modular les seves polítiques, a cercar acords amplis si vol implementar canvis que siguin duradors. També, en tinc el pressentiment, farà més costerut l’assoliment del Pacte Fiscal.


29-M
. La convocatòria de Vaga General per part de les principals forces sindicals –UGT, CCOO, ELA, LAB, CIG… és una decisió assenyada, oportuna, mesurada, en pro del diàleg, de l’acord, en contra d’un unilateralisme suïcida, fratricida, estèril. Davant d’una societat com la que vivim, és palès que cal adoptar, ara i aquí, mesures multilaterals per tal de fer front al repte de la supervivència del nostre teixit econòmic. Mesures i decisions preses amb intel·ligència, flexibilitat, moderació, i, sobretot sobretot, una amplíssima base de consens sindical, empresarial, polític, social, cultural. En aquest sentit, la vaga de dijous és una aportació seriosa i amb trellat, en aquesta perspectiva. Si el futur depèn de mancomunar esforços, tots i tothom, hi hem de ser representats en la taula de negociacions. Compte: ens en sortirem fem pinya; ens enfonsarem prenent decisions unilaterals, partidistes.

 

  http://twitter.com/perermerono

 

CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *