Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Bona entrada, al País Valencià, del diari ARA. I jo que me n’alegre. Segurament, la creixença d’un moviment per la seva dignitat, per la democràcia plena, per l’autogovern, en pot afavorir i afermar el seu arrelament. Caldrà, però, que ARA, quan pugui, hi posi mitjans humans i informatius al servei d’aquesta aposta (…)
Espero i desitjo, doncs, que el diari faci forat en la seva aposta valenciana i inclusiva nacionalment parlant. Així ho espero i en faig vots. Depèn, curt, de tu, de tu, i de tu…
ICV per molts anys
Iniciativa per Catalunya va néixer fa 25 anys, com a modest membre, en vaig participar en el procés fundador tot procedint del PSU. Avui, ho celebro, ICV és una aposta consolidada, en expansió, l’única genuïnament d’esquerres present en la cambra catalana. ICV representa, no té dubte, una proposta atractiva. Al meu parer, però, coixeja nacionalment. No n’hi ha prou que aplegui federalistes i independentistes. Jo vull que sigui la casa gran del sobiranisme d’esquerres. El gruix del partit no ho veu, em sap greu, així. Per ara, doncs, no és pas la meva Iniciativa.
Mòbils-Eurovegas
Èxit de la fira dels mòbils del món mundial. Jo, que sóc un lector fidel d’en Miquel Puig, penso, amb l’economista català i exdirector general d’Indústria durant el tripartit que cal lluitar per portar aquí Eurovegas però que cal fer una aposta més seriosa i ferma per un nou model productiu i econòmic de qualitat i de futur.
El moviment real treu espurnes
Poderós moviment obrer i universitari que ha inundat els carrers i places dels Països Catalans des de Perpinyà a Alacant i de Palma a Lleida. Una recomanació: que n’aprenguin dels compatriotes valencians; no s’hi va enlloc amb violència, amb rostres coberts, amb còctels molotov, fent akelarres eixelebrats. La violència resta, fa minva, és camí segur de derrota. Què no ho sabem, encara?!
Vaga de TMB
Gràcies a l’actitud intel·ligent, pragmàtica i responsable dels treballadors i treballadors del Metro, no hi ha hagut una vaga sense perspectives, sense solucions, sense possibilitats de reeixir. Cal recordar que, com deia Mestre Vladimir Ulianov “Lenin”, en ocasions, un pas enrere equival per dues passes endavant. Abans d’engegar aventures, cal estar ben amatents a la relació de forces: veritable mare dels ous.
Adéu a Público
Jaume Roures, trotskista de jove, home combatiu, tossut, està trist. I amb ell una colla de lectores i de lectors, i de gent que valorem positivament el projecte de premsa progressista, jove, d’aquest diari. Tan de bo la versió digital sigui viable i pugui suplir la seva absència dels quioscos.
Ara, Castells, ara un PSC diferent
A la Fundació Catalunya Europa, fundada per Pasqual Maragall, s’hi belluguen coses. Antoni Castells, un home de prestigi i seriositat (llegiu-ne sinó, aquest esplèndid document polític, nascut políticament a Bandera Roja –en fou un dels fundadors, quan tenia 18 anys, en 1968, i al PSUC, n’ha pres un gran protagonisme. La seva aposta –segons recull Vilaweb: un PSC independent i autònom del PSOE, alhora que convida a reconstruir, des de zero, el PSC. Ho tinc clar: Catalunya no pot assolir la sobirania sense un PSC coherentment nacional i que aboni el projecte de la llibertat del nostre poble.
http://twitter.com/perermerono
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Pel que fa a l’ARA, cal de totes totes que s’adapti a la realitat valenciana. No n’hi ha prou que es vengui allà un diari català o barceloní (massa barceloní, de vegades). O es fan unes pàgines exclusivament valencianes (a l’estil del diari de Balears a les Illes) o s’integra plenament la informació valenciana en el conjunt del diari, que seria l’ideal.
Pel que fa a la vaga de TMB, també molt d’acord, encara que trobo a faltar una defensa del dret fonamental a la vaga, abans que els destralers del PP se’l carreguin com bona part de la resta de drets laborals (l’última reforma és molt dura, molt més enllà de la simple rebaixa de la indemnització en els acomiadaments).
Pel que fa a ICV jo també penso que ha de fer un pas nacional endavant. La seva unió estratègica amb el PSM de les Illes i el BNV al País Valencià em semba un pas interessant. Però crec que cal que hi hagi un acostament mutu amb ERC en tots els territoris. Per mi, ERC continua sent, i en això discrepo, la casa del sobiranisme d’esquerrres.
I sobre Castells, una persona molt respectable, em sembla que si s’acostés d’una manera o altra al sobiranisme, seria un gran triomf per tots (com altres catalanistes del PSC). Veig l’actual PSC com una eina ineficaç per la lluita nacional, molt decantat al PSOE, i per primer cop penso que potser caldria superar-lo i articular allò que dèia abans: un bloc sobiranista d’esquerres.
En què quedem?: Eurovergas, com a complex de casinos, hotels per passar l’estona, visitacions de turistes que són un perill per la sanitat pública, empresaris modèlics com a protagonistes de vídeojocs… és el model productiu i econòmic de qualitat i de futur? “Pel bé de la econòmia”, tot s’hi val?
Atentament