Xavier Trias socialdemòcrata i de negre enraona a Can Vilaweb

“Hola, com estàs?”, saluda l’alcalde de Barcelona, tot encaixant amb tots i cada un dels assistents al col·loqui organitzat pel portal. “On em poso?”, conclou abans de seure. Són les 19.10h, amb una demora de 10 minuts som a punt d’iniciar la sessió que s’organitza, amb caràcter mensual sota el títol de “implicats” amb … L’anterior la va protagonitzar Mònica Oltra, de “Compromís pel País Valencià” (…)

L’estança es troba a tocar de la façana, és un rectangle irregular, de considerable alçada, uns 8 metres, pintat de color taronja, amb parets de pedra a la vista o bé amb totxos, i una altra de convenientment formigonada. Una escala de cargol de fusta du a dalt de tot. Allà, pel que es veu, hi havia el pis dels antics residents del local, ara i aquí convertida en còmoda i panoràmica zona de descans.

 

Trias i Vidal de Llobatera, es presenta acompanyat de dos joves rigorosament encorbatats –els guardaespatlles resten al carrer. No du cap paper a sobra per consultar o anotar coses, ni cap bolígraf a la vista. No pren cap nota. Vesteix de rigorós negre –jaqueta, pantalons, sabates i mitjons, camisa immaculadament blanca i corbata blau celest amb punts clars.

 

Ciutat Vella; Turisme; Fiscalitat; pisos turístics; crisi econòmica; contaminació atmosfèrica; la bicicleta a la ciutat; arbrat; festival Grec; l’ajuntament com a editor de llibres; escoles; cultura … en són alguns dels temes abordats, breument, per l’interlocutor que es mostra xerraire, comunicatiu, expositivament clar, i franc.

 

Sempre que pot, i més enllà dels temes, Xavier Trias mira d’introduir algun contingut, de donar algun missatge, algun titular:

 

“Vull una nova i bona fiscalitat per Barcelona;

 

“Jo vull manar ens la regulació dels pisos turístics a la meva ciutat”;

 

“La missió de l’ajuntament és ajudar a redistribuir la riquesa, que tinguin serveis, també, aquells que no poden seguir”;

 

“El turisme representa avui dia el 16% del producte interior brut-PIB de la ciutat”;

 

“Hem de fer que els que tenen més, paguin més”;

 

“A Barcelona no tenim, afortunadament, la situació de la Generalitat, de desesperació. Ens han deixat la Generalitat arruïnada”…

 

Trias és un nervi. No para de moure’s a la cadira. Dialoga amb els interpel·lants. Amb 65 anys està en plena forma i més prim que fa uns mesos. L’alcaldia i el fenomenal repte que suposa l’ha rejovenit. Es troba content, segur, s’expressa de forma clara i entenedora. Se m’acut que és un metge que tracta de guarir i tenir cura del pacient que és la ciutat de Barcelona. El seu punt fort és la proximitat, el cos a cos, allà hi guanya pel seu sentit comú, la senzillesa i claredat dels missatges. La seva experiència de metge especialista en pediatria és un gran què. El seu és un perfil de gestor pragmàtic i comprensiu. D’home raonat. “És un home sensat”, que em va dir -i hi estic d’acord, en Vicent Partal, després del col.loqui.

 

Alguna cosa li queda, em penso, al Trias d’avui d’aquell jove metge que durant els anys 70 va concórrer a les eleccions sindicals com a independent en la candidatura de Comissions Obreres de Catalunya –llavors sindicat comunista, a l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona. D’aquí li ve, un cert progressisme i algun tret discursiu socialdemòcrata del qual, quan pot, se’n vanta.

 

Personalment, i si hagués de puntuar-lo, li posaria un notable alt.

 

http://twitter.com/perermerono

 

CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans

Afegeix un comentari