20 anys sense el capità més emblemàtic d’Abril
La revolució dels clavells del 25 d’abril del 1974 a Portugal va anar seguida de totes les tensions imaginables. No sempre és fàcil que un govern l’instaurin els militars. Just després del derrocament de la dictadura més antiga d’Europa (48 anys entre Salazar i Marcelo Caetano), els militars entraren en el PREC, el període revolucionari en curs, que va acabar el novembre de 1975. Al mig quedaren nombrosos atemptats de dretes i d’esquerres contra partits polítics, un pla dels Estats Units per envair les Açores, el sorgiment i consolidació dels moviments independentistes de dreta i extrema dreta a Açores i Madeira, l’estiu calent del 1975, l’assalt a l’ambaixada d’Espanya del setembre del 1975 en protesta pels darrers assassinats de la dictadura franquista i fins i tot un pla d’invasió de Portugal. I, per descomptat, la llarguíssima ombra de la CIA i dels americans que volien qualsevol cosa menys la instauració del comunisme a Portugal i que empraren tots els mecanismes per aconseguir-ho, inclús el joc brut de la xarxa Gladio.
Però l’heroi més pur de la revolució va ser el capità Salgueiro Maia, l’home que va dirigir els tancs de l’Escola Práctica de Cavalleria fins a Lisboa i que, fins i tot, va respectar els semàfors en vermell. Maia es va convertir en un símbol del poble i gràcies al seu valor -i jugant-se la vida en més d’una ocasió aquella nit del 25 d’abril- va aconseguir fer la revolució sense víctimes, ni civils ni militars (els únics que dispararen foren els policies de la Pide, a la rua Antonio Maria Cardoso, contra els civils, fent quatre morts).
Maia va continuar a l’exèrcit, va ascendir, va fer conferències, va donar entrevistes, no va formar part de cap govern i així l’home clau en la consecució dels objectius militars del 25 d’abril amb només vint-i-vuit anys, va ajudar a la consecució de la democràcia.
Va morir el 4 d’abril del 1992 i per a la història ha passat el seu coratge i el seu valor, fet que li va valdre el nom de “El capità sense por” i aquesta frase, dita davant 240 homes abans de marxar sobre la ciutat: “Senyors meus, com tots vostès saben hi ha diverses modalitats d’Estat: els Estats socials, els corporatius i l’estat al que hem arribat. Ara, en aquesta nit solemne, acabarem amb l’estat al que hem arribat! De manera que, qui vulgui venir amb mi, anam a Lisboa i acabam amb això. Qui sigui voluntari que surti i formi. Qui no, aquí es queda”. Els 240 homes varen fer el pas al front sense dubtar i avui ells també són part de la història.