Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
En Pep Manté, el Col?lectiu Ronda, les Plataformes Anticapitalistes …
L’altre dia vaig anar al Col·lectiu Ronda d’advocats, per adquirir un llibre magnífic que ressenyaré aviat sobre el maridatge, des de la pròpia independència, entre els despatxos d’advocats combatius i el moviment obrer més rebel. I, de pas, vaig endur-me un exemplar de “La circular” butlletí informatiu del grup d’advocats suara esmentat, el de 2/2009 -que hi teniu, complet, a l’annex final, dedicat íntegrament a la personalitat d’un dels fundadors: en Pep Manté, traspassat aviat farà un any (…)
Vaig tenir notícia del Col·lectiu Ronda fa una pila d’anys. El meu interès per ells va augmentar, però, farà una desena d’anys quan vaig tenir contacte sovintejat amb grups d’esquerra sindical, bona part dels quals integraven una estructura de coordinació i intercanvi ben inusual: era la Federació de Treballadors de Catalunya –ara feliçment confederada amb la IAC-, col·lectius cooperativistes, el Col·lectiu Ronda… Un aplec ben curiós, ben singular, i ben reeixit en favor de les lluites dels més febles i desafavorits, de la classe treballadora.
Recordo contactes amb el col·lectiu d’esquerra sindical de ROCA, amb el COP de LUCAS, amb sindicats assemblearis de l’Hospital de Sant Pau, de la MERCEDES BENZ, amb estibadors portuaris, la CATAC, la Coordinadora de la Sanitat-CATAC, USTEC…
Organitzacions algunes de les quals, provenen de les Plataformes d’empresa de comissions obreres, de les Plataformes Anticapitalistes del Vallès. Uns fenòmens sindicals nous, combatius, sorgits de la iniciativa de sectors de l’autonomia obrera procedents de l’antic Front Obrer del FOC –José Antonio Díaz Valcarcel -capellà obrer i home d’esquerres, Manuel Murcia, Diego Fàbregas– que, políticament, es van concretar en l’Organització d’Esquerra Comunista-OIC, i, sindicalment, en les Plataformes ja citades, una proposta assembleària, de democràcia directa, autònoma, que es va generalitzar, des del Vallès, a Barcelona ciutat, València, Euskadi, Madrid…
El col·lectiu Ronda, també per aquella època de les naixents Plataformes –mentre el Front Obrer de Bandera Roja posava en marxa, també, una altra experiència sindicalment renovadora: la Coordinadora de Sectors de comissions obreres, totes dues independents de les comissions controlades pel PSUC i el PCE- es produïa una crisi en un dels despatxos laboralistes pioners: el d’Albert Fina i Montserrat Avilés, força pròxim a la direcció de Comissions Obreres i al PSUC, del qual foren foragitats alguns advocats que, en 1972, varen crear el Col·lectiu Ronda. Un magnífic equip de juristes que, dedicats inicialment al dret laboral, aborden, avui, gairebé totes les branques jurídiques, i que compten amb diversos despatxos i una plantilla que s’acosta a les 100 persones.
Un dels fundadors fou, precisament, en Pep Manté, un militant de l’esquerra més combativa, al qual vull retre homenatge des d’aquest blog.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!