Pere Meroño

Tenia tres motius per estar content, aquell any 1978: havia visitat Euskadi; m’havia apassionat amb la lectura d’“Eurocomunismo y Euskadi”, i la revista “Hemen eta Orain”, òrgan teòric de l’Euskadiko Partidu Komunista/EPK-PCE, m’acabava de publicar un article (…)

Aquesta breu referència memorística ve a tomb que, conreant la meva gran passió –remenar papers, tothora-, he sabut de la mort de José María Garmendia, autor d’un dels treballs d’aquell llibre sobre el comunisme basc que he citat. Fa una setmana, també, en una llarguíssima i fascinant conversa sobre política -5 hores nocturnes, només la paraula, la conversa, sense sopar, nodrint el temps i emplenant l’espai, el nom de Garmendia n’era citat per la meva interlocutora -alta, rossa, intel.ligent- en un magnífic pis del passeig de Sant Joan.

José Mari Garmendía. Membre d’Euskadi ta Askatasuna-ETA. D’ETA VI, grup escindit de l’organització i que es dividí en dos: els majoritaris que fundaren la trotskista Lliga Comunista Revolucionari i a Euskadi es rebatejaren com LKI, no pas ja ETA VI, i els minoritaris –Roberto Lertxundi, Juan Infante, el propi Garmendia- que anaren cap a Bandera Roja, cas de José María, el PC d’Euskadi, l’ORT de José Sanromá “Intxausti”.

Garmendia, integrat al PC d’Euskadi, va pertànyer al comitè executiu del PCE de Santiago Carrillo, va formar part d’Euskadiko Ezkerra, i va ser, segons he llegit, un sobresortint catedràtic d’història.

Antonio Elorza, us en fa cinc cèntims

CAT ’06  La nit dels somriures glaçats

Josep Pallach 1920/1977

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!