Xavier Valls. L?arquitecte de la solidaritat (Eugeni Madueño)

Valls va néixer a Cerdanyola del Vallès en 1937, i va morir a Barcelona en 1987 –fou una de les víctimes del criminal atemptat d’ETA a Hipercor. Home d’esquerres, al servei de les treballadores i treballadors, tingué una trajectòria, política i professional, ben interessant: el seu centre vital fou sempre el municipi de Santa Coloma de Gramenet. El llibre que tot just he llegit, li fa justícia (…)

Fill de pare treballador, d’ideologia anarquista, que esdevé empresari a còpia de pencar i pencar, la família se’n va a viure a Santa Coloma de Gramenet. En acabar Arquitectura, munta un despatx amb seu a Sabadell, on realitzen diversos projectes. Més endavant, focalitza la seva actuació a la vila colomenca. El Pla Popular –un ambiciós inventari dels dèficits d’aquell municipi, acompanyat d’una corrua de propostes acordades amb el moviment popular- constituirà el seu llegat més preuat: és el programa d’actuació que assumeix el primer ajuntament d’hegemonia comunista, i que, d’una forma o altre, guia la tasca de la resta de consistoris.

Val a dir que Valls maridarà amb María José Olivé, una mestra que militarà, de jove, a la universitat, a “Estudiants Marxista Leninistes”-ML, petit grup de notable incidència i format per gent competent que acabarà desapareixent i anant a petar la seva militància, bé al PSUC, bé a Bandera Roja. María José es trobarà, a partir d’aquell moment, i colze a colze, al costat de Valls tant en el terreny polític com en el professional. 


Políticament, Valls s’estrena, a primeries dels anys 70, a Bandera Roja-BR, la jove i dinàmica organització comunista fundada, entre altres, per Jordi Solé Tura i Jordi Borja. Concretament, fa part de l’activa cèl·lula d’Arquitectura i Urbanisme de BR que lidera el propi Borja, geògraf i urbanista format a la Sorbona. D’allà, en 1974, i amb la meitat del grup, ingressarà al PSUC, on hi romandrà pocs mesos degut als enfrontaments amb l’aparell local del partit.

Xavier Valls, enormement popular a la localitat, rep l’oferta d’encapçalar l’Ajuntament en dues ocasions: en primer lloc és el jove governador civil de Barcelona Rodolfo Martín Villa qui l’hi fa la primera proposta. Malgrat que Jordi Borja li aconsella que accepti, Valls diu que no. Del PSUC en ve la segona, la seva opció per una llista més plural, dels més competents, topa amb la visió del partit i fa que declini l’oferta. El partit dels comunistes catalans optarà, finalment, per Lluís Hernàndez, capellà i comunista –del qual, ben aviat, en sortirà publicada una biografia.

 

El llibre és un relat articulat per Eugeni Madueño, promotor i periodista de la mítica revista GRAMA, i que compta amb testimonis diversos –María José Olivé, Manuel Valls, Jordi Borja, Marçal Tarragó, el propi Madueño, Josep Tordera, Xavier Valls … en un retrat polifònic de gran interès humà, i social, bo i explorant una biografia peculiar, i com pensa, raona i treballa un arquitecte proper a les classes treballadores.

 

. “Xavier Valls. L’arquitecte de la solidaritat”. Eugeni Madueño. 124 planes. Centre d’Estudis Urbanístics, Municipals i Territorials-CEUMT / Diputació de Barcelona. Barcelona. 1988.

 

CAT ’06  La nit dels somriures glaçats

 

Josep Pallach 1920/1977

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *