Contes bàrbars (Joan Esculies)

. El primer conte bàrbar: La Yasmina va empentar la porta de la discoteca amb la boca plena i va vomitar als peus del porter. << Suda de merda >>. Darrera seu va sortir la Nelly, que se la va endur a l’aparcament abans que el porter no li trenqués la cara (…)

. El segon conte bàrbar

 

La nit de Diumenge de Pasqua, la Laura va mirar el calendari de la seva habitació per comptar els dies que li faltaven per fer divuit anys –tretze-, i va alçar el full del març –on apareixien la Vivien Leigh i el Clark Gable –per veure els fotogrames que il·lustraven l’abril –amb en Burt Lancaster i la Deborah Kerr a la platja-, el maig –amb la Lauren Bacall besant en Bogart- i la resta de mesos.

 

. El tercer conte bàrbar

 

Muhammad Briaud torna al ksar, decebut, per segona vegada aquesta tarda. Califòrnia és molt lluny del Marroc. De les muntanyes de l’Atlas a Los Angeles la diferència horària és de vuit hores. Per això en Briaud, que no té telèfon, espera les tardes per arribar-se a trucar des de la Maison d’Hôtes Les Palmiers.

 

. El quart conte bàrbar

 

Va oferir-me la feina de cap de premsa de l’organització terrorista quan anàvem per la tercera cervesa i teníem la quarta a la taula temperant-se. No sé com sabia que era periodista. Li ho devia dir algú de confiança, que ho sabia a través d’algú altre.

 

. El cinquè conte bàrbar

 

El periodista Fèlix Martín i el càmera Jorge Fajo van deixar el cotxe de TV3 sobre la vorera de la Meridiana, a l’altura de Cardenal Tedeschini, i van entrar al Pulpo a feira.

 

. El penúltim conte bàrbar


Aquest vespre la vingut la policia. La Dedé, que s’acosta als quaranta i fa de metge a l’hospital general de Tolosa, els ha atès sense convidar-los a passar i els ha mentit.

 

. L’últim conte bàrbar

 

Podríem dir un pensament i anar a viure a Londres, no trobes?

 

 

Vet aquí 7 contes d’avui dia, de temàtica situada, preferentment, en ambient urbà, aquí mateix o a d’altres contrades, set contes que acararen la topografia moral de les nostres societats, ben escrits, interessants, llegidors.

 

Contes que tenen un punt de corrosius, de trasbalsadors -només una mica. Són històries que es llegeixen bé i que hi deixen un pòsit, alguna cosa a dins nostre que ens fa rumiar, que hi resten després de la lectura, i que hi tornen mostrant-nos perspectives diferents, matisos. És com una bona pel·lícula, que quan surts de la sala te l’enduus amb tu i que, de tant en tant, se t’apareix fulgurant en format de petits fotogrames o flaixos.

 

Joan Esculies, un autor notable, un llibre magnífic.

 

. Contes bàrbars. Joan Esculies. 115 planes. Edicions de 1984. Barcelona. 2009.

 

CAT ’06  La nit dels somriures glaçats

 

Josep Pallach 1920/1977

PD. Abaix, en document annex, hi podeu llegir sencer el primer conte bàrbar.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *