Homes sota el sol / Retorn a Haifa (Gassan Kanafani)

Kanafani, l’autor d’aquestes dues extraordinàries i colpidores històries, ha estat una peça cabdal en la modernització de la literatura palestina i àrab, en general. També fou activista: cofundador i portaveu del Front Popular per a l’Alliberament de Palestina. El 1972, amb 35 anys, va perdre la vida, a mans del Mossad israelià, en un cotxe bomba. Kanafani ha estat, sens dubte, un dels millors escriptors àrabs de la seva generació; un home reconegut i força popular, encara avui (…)

. Homes sota el sol

 

Un dels seus relats més coneguts. És la crònica d’un desarrelament. Tres homes que inicien un llarg viatge curull d’incerteses per cercar una vida millor. Des de la seva pàtria palestina a Kuwait, terra de prometença i d’oportunitats. Un viatge que haurà de superar força barreres, entre elles la dels passadors que se n’aprofiten de la pobresa, la ingenuïtat, la desesperació d’aquests homes sense present ni futur. Història, doncs, d’exili, d’emigració forçada, amb un tràgic final.

 

. Retorn a Haifa

 

Com molts altres palestins, i després d’anys de l’ocupació israeliana el 1948, una parella retorna a Haifa, a veure què se n’ha fet de casa seva. Qui hi ha. Com es troba. Viatge, doncs, al passat més trist i cruel. El relat ens mostra un crescendo pastat de desesperança, mort, oblit, desarrelament. En ella hi apareix, per primer cop en la història de la literatura palestina, un personatge israelià.

 

Ambdós relats, de gran qualitat literària, estil depurat, elements poètics, modernitat, hi contenen moments i apartats que et fan un nus en la gola, d’una emoció intensa i que costa de refrenar. Extraordinàriament vius, desbordants de passió, de ràbia, de veritats d’aquelles que et bufetegen a la cara i que m’han forçat a contenir les llàgrimes…

 

Dos grans relats, senzills però enormement potents; un escriptor extraordinari que us convido a descobrir.

 

. Homes al sol / Retorn a Haifa. Gassan Kanafani. Traduïts de l’àrab per Anna Gil Bardají. 115 pàgines. Club Editor 1984. Barcelona. 2009.

 

Josep Pallach 1920/1977
 

CAT ’06  La nit dels somriures glaçats

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *