Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Xavier Romeu va poder ser, i un accident mortal de trànsit li ho va probablement impedir, el gran líder que el PSAN podia tenir a la Catalunya central (la Catalunya estricta) -ja em perdonaran els aspirants a la sinecura, després de l’abandó del partit dels Xavier Bru de Sala, Jaume Fuster, Maria Mercè Marsal, Carles-Jordi Guardiola… quan venien mal dades i el partit acordà enfrontar-se, per tots els mitjans, al nou règim política democràtic (…)
‘Ascendent Catalunya’, del que ara en parlarem, és i no és un llibre del polític barceloní. No l’és perquè ell no el va escriure com a tal, i si l’és perquè són un aplec d’articles publicats, en nombre de 22, sobretot, a la revista Lluita -que ell va arribar a dirigir-, i al diari AVUI, des del 20 d’agost de 1976 fins el juny de 1983.
Romeu, amb un català clar, concís, magníficament redactat, ens parla de tot una mica: el català, el lerrouxisme, la transició, les eleccions, la repressió contra l’independentisme, Irlanda, Bobby Sands, Samir Amín, el PEN club, Lenin, el “cambio” de Felipe González…
Especialment interès, des del meu punt de vista, són tres articles sobre les primeres eleccions democràtiques després del feixisme, i una llarga entrevista, sobre ETA, a dos teòrics del nacionalisme basc.
Els textos, amb el marxisme una mica sumari marca PSAN –els provisionals n’eren posseïdors d’un altre de més ric i divers- es deixen llegir i en són, en qualsevol cas, un lúcid testimoni del pa que s’hi donava en aquells decisius anys en què el PSAN passà d’uns intents d’adaptar-se al nou marc polític a confrontar-s’hi, de valent, per mitjà de totes les eines a l’abast –polítiques i militars-.
Els textos d’en Romeu foren seleccionats per Gustau Navarro i Pere Ribera. Hi conté, el llibre, una biografia del dirigent independentista –membre dels comitès central i executiu del PSAN-, una bibliografia, i una introducció. També s’hi annexa un epíleg signat per Jordi Moners i Sinyol.
. Ascendent Catalunya. Xavier Romeu. 121 pàgines. Edicions Lluita (València, Sant Boi de Llobregat. Agost de 1987.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!