Comitès de Treballadors (cap el Sindicat Nacional)

És un col·lectiu fundat en 1997 i que operava al cinturó industrial barceloní. Hi tenia dos locals. L’un, al carrer Arenys, a Barcelona; l’altre, a Terrassa, en una antiga instal·lació metal·lúrgica a la carretera N-150, Km. 15, de Terrassa –des d’aquesta segona,  ben equipada amb tot de serveis, sistemes de reprografia, ordinadors, s’editava i distribuïa el seu òrgan d’expressió “Sindicat Nacional” (…)

A partir de l’estudi i anàlisi de la història del fracàs del sindicalisme nacional català, els seus integrants en treuen lliçons i propugnen una política de suport a les opcions nacionals encara existents, i d’identificació de possibles socis i/o actors de processos d’unitat d’acció i confluència.

 

En aquesta sentit, es produeixen contactes amb formacions polítiques independentistes, amb col·lectius de treballadors d’empreses –SU, CSA-BS, CTA, SUF, COP Roca, COP Delphi, Ràdium, CADCI, FEC, UPC…-, amb sindicats –CSC, FTC…-. De resultes, en part, d’aquest procés, es constitueix la Coordinadora Unitària –integrada per IAC, SUF, SU, COS, CTA, CSA-Banc Sabadell, COP Roca, FTC, IAC…-, la qual segueix operant encara avui, actualment amb el nom de Coordinadora Unitària Sindical de Catalunya-CUSC.

 

Val a dir que gràcies a tot plegat, s’hi han produït agregacions –COP Roca s’ha incorporat a la FTC, aquesta, al seu torn, s’ha integrat a la IAC, la majoria de sindicats han conegut la COS, principal manifestació orgànica del sindicalisme d’alliberament nacional…-.

 

Una línia marcava, clarament, la realitat de les diferents opcions: la pertinença al tronc del sindicalisme nacionalista, i l’adhesió a principis i pràctiques d’esquerra sindical. Pel que fa al sindicalisme nacional, Comitès de Treballadors va considerar que l’opció més vàlida era la COS, i també la IAC, la IV-STEPV, el STEI…, com a expressions amb més solidesa i futur de cara a vertebrar un futur sindicat nacional. En aquest sentit, diversos membres de Comitès de Treballadors-CCTT s’integraran o recolzaran la COS per tal de contribuir a la seva reorganització, enfortiment i impuls.

 

Comitès de Treballadors ha tingut, doncs, una funció d’esperonament de processos unitaris i de confluència, de recolzament al sindicalisme nacional, i d’estudi i anàlisi de la problemàtica sindical.

 

Comitès ha editat la revista “Sindicat Nacional”, que era distribuïda entre sindicats i grups obrers. D’entre els seus col·laboradors hi ha comptat amb el membre històric dels Col·lectius de Treballadors, vinculat al PSAN, i dirigent independentista, Pere Bascompte, i l’historiador Fermí Rubiralta…

 

A hores d’ara, Comitès de Treballadors és manté en una situació de no operativitat. Val a dir, finalment, que en previsió de qualsevol eventualitat, Comitès de Treballadors-CCTT va registrar un nou sindicat, posant-li un nom inspirat en el d’una confederació sindical de treballadors francesa.

 

CAT ’06  La nit dels somriures glaçats

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *