Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
És un col·lectiu fundat en 1997 i que operava al cinturó industrial barceloní. Hi tenia dos locals. L’un, al carrer Arenys, a Barcelona; l’altre, a Terrassa, en una antiga instal·lació metal·lúrgica a la carretera N-150, Km. 15, de Terrassa –des d’aquesta segona, ben equipada amb tot de serveis, sistemes de reprografia, ordinadors, s’editava i distribuïa el seu òrgan d’expressió “Sindicat Nacional” (…)
A partir de l’estudi i anàlisi de la història del fracàs del sindicalisme nacional català, els seus integrants en treuen lliçons i propugnen una política de suport a les opcions nacionals encara existents, i d’identificació de possibles socis i/o actors de processos d’unitat d’acció i confluència.
En aquesta sentit, es produeixen contactes amb formacions polítiques independentistes, amb col·lectius de treballadors d’empreses –SU, CSA-BS, CTA, SUF, COP Roca, COP Delphi, Ràdium, CADCI, FEC, UPC…-, amb sindicats –CSC, FTC…-. De resultes, en part, d’aquest procés, es constitueix la Coordinadora Unitària –integrada per IAC, SUF, SU, COS, CTA, CSA-Banc Sabadell, COP Roca, FTC, IAC…-, la qual segueix operant encara avui, actualment amb el nom de Coordinadora Unitària Sindical de Catalunya-CUSC.
Val a dir que gràcies a tot plegat, s’hi han produït agregacions –COP Roca s’ha incorporat a la FTC, aquesta, al seu torn, s’ha integrat a la IAC, la majoria de sindicats han conegut la COS, principal manifestació orgànica del sindicalisme d’alliberament nacional…-.
Una línia marcava, clarament, la realitat de les diferents opcions: la pertinença al tronc del sindicalisme nacionalista, i l’adhesió a principis i pràctiques d’esquerra sindical. Pel que fa al sindicalisme nacional, Comitès de Treballadors va considerar que l’opció més vàlida era la COS, i també la IAC, la IV-STEPV, el STEI…, com a expressions amb més solidesa i futur de cara a vertebrar un futur sindicat nacional. En aquest sentit, diversos membres de Comitès de Treballadors-CCTT s’integraran o recolzaran la COS per tal de contribuir a la seva reorganització, enfortiment i impuls.
Comitès de Treballadors ha tingut, doncs, una funció d’esperonament de processos unitaris i de confluència, de recolzament al sindicalisme nacional, i d’estudi i anàlisi de la problemàtica sindical.
Comitès ha editat la revista “Sindicat Nacional”, que era distribuïda entre sindicats i grups obrers. D’entre els seus col·laboradors hi ha comptat amb el membre històric dels Col·lectius de Treballadors, vinculat al PSAN, i dirigent independentista, Pere Bascompte, i l’historiador Fermí Rubiralta…
A hores d’ara, Comitès de Treballadors és manté en una situació de no operativitat. Val a dir, finalment, que en previsió de qualsevol eventualitat, Comitès de Treballadors-CCTT va registrar un nou sindicat, posant-li un nom inspirat en el d’una confederació sindical de treballadors francesa.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!