Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
En el procés de fusions de caixes imposat pel govern de la metròpoli, Caixa Catalunya hi és una de les entitats que ha decidit ballar. L’entitat presidida per l’exministre socialista i exprimer secretari del PSC, Narcís Serra, resulta que vol aprofitar la fusió per canviar el nom de Catalunya per un que no trobi problemes a l’hora d’expandir-se per Espanya. Val a dir que el govern Montilla i amb participació d’ERC, hi ha donat, tu diràs, llum verd al canvi de nom (…)
El Sindicat d’Estalvi de Catalunya-SEC, organització sindical de caràcter nacionalista a la que va pertànyer Xavier Casassas, fundador del sindicalisme nacional, el SOC, l’any 1957, ha emès un comunicat on hi ens fa cinc cèntims sobre la seva posició.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
D’una banda hi ha una mena de síndrome de superioritat al Principat on creuen que per ser principatins tenen que caure bé a tothom i ser tractats amb més respecte que ningú i molt més que un murcià, manxec, extremeny, gallec, portugues o qualsevol altre país del món i que ningú els pot rexistar sense agraviar-se o que prenguen molt mal.
Quan no saben que els que pitjor cauen de tots són els que van de ‘panolis’ i haver que tengo que hacer para ser más ‘fino’ i caer más bien.
I pot dur a caure en un complexe victimista tant per defecte com per excés de sobèrbia i mirar-se massa el melic.
Cadascú és d’on és sense complexes amb molta honra, caiga com caiga i punt.
M