Pere Meroño

Diari d'un eurocomunista del #PSUC

7 de novembre de 2005
0 comentaris

7 de novembre (I)

Els fets es precipiten: l’agitació popular resulta com més va més intensa. Kerensky i els menxevics són al govern. El carrer és ocupat, dia sí dia també, per obrers i camperols. El clam és unànime: fi de la guerra, pa, treball, i justícia social. Els soviets de Petrograd -l’antiga Sant Petesburg i lloc de residència del tsar i ara del govern- escull president en Lleó Trotski. Un fet no pas casual.

Mentrestant l’home de trets caucàsics, aconsegueix un pis franc a Viborg, Finlàndia, a tocar de la frontera russa. A finals de setembre, es fa amb una perruca i es disfressa de pastor luterà i, clandestinament, s’endinsa a Rússia, instal·lant-se a Petrograd. El 10 d’octubre, el comitè central s’aplega en condicions excepcionalment difícils -amb la policia i l’exèrcit patrullant pertot i encalçant-los. L’ordre del dia té un únic punt: la presa del poder pel partit.

L’Ulianov protagonitza una acalorada intervenció. La gran majoria dels assistents fa mesos que no el veuen, que en desconeixen el parador. Finalment, el central del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus -facció bolxevic- aprova la proposta d’en Vladimir Ulianov “Lenin” d’insurrecció armada. Dos dies després es forma el Comitè Militar Revolucionari encapçalat per en Trotski -futur fundador de l’exèrcit roig.

Finalment, el 25 d’octubre -que és en realitat el 7 de novembre segons el calendari rus, Lenin ordena als soldats que li son fidels i a destacaments d’obrers armats, la presa dels edificis més emblemàtics així com els punts clau de la segona ciutat del país. El cap del govern Kerensky, per la seva part, envia l’exèrcit a esclafar la insurrecció. A dos quarts de déu del vespre, els bolxevics es fan amb el Palau d’Hivern, seu de l’executiu rus. Kerensky fuig cames ajudeu-me.

L’endemà, es forma el nou govern bolxevic. President: Vladimir Ulianov Lenin. Afers estrangers: Lleó Trotski. Comissari sobre Afers de les Nacionalitats: Iosif Vissarionovich Stalin …

Triomfava, doncs, la primera revolució proletària de la història de la humanitat. Una revolució amb molts punts foscos, i alguns de ben clars i positius.

(7 de novembre de 1917-7 de novembre de 2005, tot recordant la dita “revolució d’octubre” i a en Lenin)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!