Pere Meroño

Diari d'un eurocomunista del #PSUC

2 de novembre de 2005
0 comentaris

Policia de Catalunya

Poques coses n’hi ha hagut en els darrers anys, en termes de construcció nacional, de la importància i el gruix del desplegament dels anomenats “mossos d’esquadra” al Principat.

A aquestes alçades sembla un xic balder subratllar que un dels elements cabdals de l’exercici del poder és la disponibilitat de forces de caràcter coercitiu. És per això, que, des d’una òptica catalana i sobiranista, cal felicitar-se de l’arribada de la Policia de Catalunya al cap i casal, i del fet que hi manca bastant poc per cobrir-ne la totalitat del territori catalunyès.

PD Atès els antecedents històrics del cos -com a força civil de lluita contra la guerrilla austriacista i de suport a les tropes invasores de Felip V-, i un nom prou folklòric, fóra bo d’anar pensant en una denominació més escaient des d’una perspectiva nacional catalana (Policia de Catalunya, Guàrdia Nacional…)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!