Trobo francament esfereïdor l’espectacle d’aquests dies a la vila colonial de Melilla. Immigrants negres refusats a cops de culata, amb puntades de peu, sotmesos a agressions flagrants davant de periodistes i càmeres.
Entre mantenir una tanca de seguretat que impermeabilitzi el recinte, i tractar a bastonades la pobra gent, hi ha un abisme que cap govern, i menys si es reclama socialista (sic!) no hauria pas de transitar.
Em descoratja, a més, l’absència de critiques i comentaris de part d’Esquerra Unida, de la Creu Roja, d’Amnistia Internacional, i de tutti quantti. Un fet semblant, a Itàlia, amb els albanesos, originà un escàndol monumental.
Aquí, a Catalunya i a Espanya, ressona, eixordador, el silenci.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Agraeixo els teus comentaris, perquè estic d’acord en tot el que hi dius.
Vaig signar un correo que va enviar Amnistia Internacional al president del “gobierno” el Sr. Rodriguez Zapatero i avui he rebut la resposta del seu “Director del Gabinete de la Presidencia del Gobierno” i he quedat, com sempre que respon algun organisme públic, molt molesta.
Si em dones una adreça de correo et faig arribar aquesta resposta i la carta que he fet a Amnistia.
Gràcies,
Lluïsa