Pere Meroño

Diari d'un eurocomunista del #PSUC

26 de setembre de 2005
1 comentari

Refree

Nova descoberta quant a valors musicals de casa nostra.

Es diu Raül Fernández -àlies Refree-.

Antic guitarrista de grups del pop espanyol, s’ha llançat en una carrera en solitari. Després de “Quitamiedos” i “Nones”, n’ha tret, no fa pas gaire, el seu tercer àlbum -“La Matrona”-.

Personalment, en conec el segon -Nones-, amb 12 peces -10 en espanyol i 2 en català-. I m’ha aparegut un autor intimista, amb lletres on predomina la metàfora, històries senzilles però denses, un pèl críptiques.

L’acompanyament musical és força curós i de qualitat -es nota que és músic-.

Amb en Refree em passa com amb alguns fílms o plats: no hi entra pas a la primera, i és, crec, per a tastadors exigents.

No conec aquest jove nascut el 1976, però veig un tímid amb un fort alè poètic.

Un diamant en brut que també acompanyaré, simpatitzant-hi, al llarg de la seva trajectòria.

  1. El refree és un titafreda. A mi em va semblar que era un bon músic, però la veritat és que cada dia se’m fa més pesat. Aquelles veus lànguides i aquests arranjaments previsibles, tot plegat sense cap mena de força ni originalitat… Està ben fet, ben tocat i és elegant, però no és personal, ni té emoció… I a més el català el porta fatal, i a sobre com que s’ha passat del castellà i dóna caritat al català li donen premis! I els que s’han mantingut en català?
    A mi és un noi que em va decebre.
    I a més resulta que sota la cara de fràgil i desvalgut és un cregut pressumptuós.
    I encara que no ho sembli, no és un atac personal, perquè ni el conec ni em cau personalment malament.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!