Nova descoberta quant a valors musicals de casa nostra.
Es diu Raül Fernández -àlies Refree-.
Antic guitarrista de grups del pop espanyol, s’ha llançat en una carrera en solitari. Després de “Quitamiedos” i “Nones”, n’ha tret, no fa pas gaire, el seu tercer àlbum -“La Matrona”-.
Personalment, en conec el segon -Nones-, amb 12 peces -10 en espanyol i 2 en català-. I m’ha aparegut un autor intimista, amb lletres on predomina la metàfora, històries senzilles però denses, un pèl críptiques.
L’acompanyament musical és força curós i de qualitat -es nota que és músic-.
Amb en Refree em passa com amb alguns fílms o plats: no hi entra pas a la primera, i és, crec, per a tastadors exigents.
No conec aquest jove nascut el 1976, però veig un tímid amb un fort alè poètic.
Un diamant en brut que també acompanyaré, simpatitzant-hi, al llarg de la seva trajectòria.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El refree és un titafreda. A mi em va semblar que era un bon músic, però la veritat és que cada dia se’m fa més pesat. Aquelles veus lànguides i aquests arranjaments previsibles, tot plegat sense cap mena de força ni originalitat… Està ben fet, ben tocat i és elegant, però no és personal, ni té emoció… I a més el català el porta fatal, i a sobre com que s’ha passat del castellà i dóna caritat al català li donen premis! I els que s’han mantingut en català?
A mi és un noi que em va decebre.
I a més resulta que sota la cara de fràgil i desvalgut és un cregut pressumptuós.
I encara que no ho sembli, no és un atac personal, perquè ni el conec ni em cau personalment malament.