Primera hora del matí, el fill de la Joana la recull a Badalona i agafen el bus fins a Santa Coloma de Gramenet. El número 504, de bus. Veritable travessa de baix a dalt. Fins a prop dels dominis, Can Franquesa i Les Oliveres, d’en Lluís Hernàndez, alcalde etern, capellà i comunista (…)
10 del matí. Arriben a Torribera amb puntualitat britànica. Els rep l’assistent social. L’hi donen un paperam oficial. Ella els condueix al Centre de Dia. Allà, els presenta la infermera en cap. Cap al despatxet. Preguntes i respostes. Dades. Informe de l’estat de la mare. Ve la neuròloga de guàrdia. Hola, què tal, Joana, hi estarà molt bé, aquí. Pim-pam-pum. D’aquells metges d’arribar i moldre, parlar franc i pocs romanços.
Visita al Centre de Dia. Presentació a algunes pacients –n’hi ha una vintena d’àvies i avis, malalts de diverses demències-. El menjador. La sala d’estar. El gimnàs. Tot hi fa prou patxoca. Les infermeres i el fioterapeuta, trempats i bé.
La senyora Joana, un xic perplexa, mansoia, acull bé la novetat. S’hi estarà bé, pensa i diu. Està feta, està clar, a la idea.
Quarts de dotze. Final de la visita. Demà hi tornaran. Seran dues hores de convivència dins el Centre de Dia. El fill l’esperarà i recollirà en acabar.
Divendres. Serà tot el matí. Dinar inclòs. I dilluns, jornada completa.
La cosa, pel que sembla, pensa el fill, pinta, malgrat tot, prou bé. Que duri, s’autodesitja.
Hi ha potser quelcom d´ infantesa quan ja hem superat la maduresa i s´ obra un món desconegut. Es com tornar a anar a l´ escola bressol i ens veiem insegurs quan la mare ens deixa en allà amb companys estranys i mestres novells.
Ara la majoria de companys superant els 70 anys i els mestres son metges, assistents i fisioterapeutes. Ara és el fill que ens deixa. Es el procés al inrevés.
Coratge i llum per estimar als nostres, quant s´ ens presentant con éssers desconeguts.
Hi ha potser quelcom d´ infantesa quan ja hem superat la maduresa i s´ obra un món desconegut. Es com tornar a anar a l´ escola bressol i ens veiem insegurs quan la mare ens deixa en allà amb companys estranys i mestres novells.
Ara la majoria de companys superant els 70 anys i els mestres son metges, assistents i fisioterapeutes. Ara és el fill que ens deixa. Es el procés al inrevés.
Coratge i llum per estimar als nostres, quant s´ ens presentant con éssers desconeguts.