Pere Meroño

Diari d'un eurocomunista del #PSUC

10 d'octubre de 2008
0 comentaris

Un dia. Mirall trencat (Ricard Salvat)

Unes famílies i la gent més propera. Barcelona. Catalunya. Abans de la república. Durant. Passada la guerra i la revolució de 1936-1939. sota el gran vessament d’hemoglobina del feixisme (…)

En un relat fragmentari. Anant cap endavant i cap enrere. Unes famílies de la petita burgesia. Molts catalanetes, elles. Una mansió decenteta. Dones. Amants. Fillada. Avis. Fills naturals. Estires i arronses. Malvestats. Paranys. Traïcions. Enveges. Dobles vides. Pura i neta hipocresia.

El ressò de quan pujà l’anarquisme i Barcelona en fou la capital a Europa. La proclamació de la República. Els militars espanyols d’Àfrica que s’alcen contra la democràcia. El negre franquisme i aquell món decandit, esmicolat, talment les pròpies vides.

 

Cent per cent Mercè Rodoreda. La tragèdia de l’amor. Els desenganys. Una existència dura amb cops de mall del dret i del revés. La vida de l’escriptora amb bocins en cada personatge. Veure i escoltar aquesta magnífica obra de teatre suposa assolir una síntesi de la vida i l’obra de l’excepcionalíssima escriptora i periodista.


Actors. Escenografia. Direcció… tot molt i molt bé. Una nit memorable. Tastant una Barcelona molt catalana i per això tant europea i cosmopolita. Amb tot i malgrat tot.

 

. Un dia. Mirall trencat. Director: Ricard Salvat. Basat en textos de la Mercè Rodoreda. Fins el 19 d’octubre. Teatre Borràs. Barcelona.

 

El crim del caixer automàtic / El crimen del cajero automático

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!