Stranger than Paradise (Jim Jarmusch)

Un aeroport sòrdid. Una ciutat sòrdida. Un barri com acabat de patir un atac nuclear, també sòrdid. Un cubícul sòrdid, brut i pudent. Unes persones sòrdides. Un film poderós, enlluernador (…)

La cosina Eva ve d’Hongria i arriba a Nova York, no pas la de les postals, sinó la del no-centre, la perifèria cèntrica i humiliada. Va a petar a casa d’en Willy, un hongarès que no en vol sentir a parlar, del seu nom i cognom hongaresos i la seva llengua d’Hongria. El paio viu amb una mà al davant i una al darrera. Amb poc numerari. Fa apostes i és jugador, amb trampa, això sí. Hi té un col·lega, molt trempat, que l’ajuda en això d’aixecar la camisa al personal.

 

Eva, al cap de dos dies, se n’atipa de l’espectacle i fot el camp. Se’n va a Cleveland, a casa de la tieta Lotte. La senyora viu en una casa de planta baixa, a tocar de les vies del tren. Tot és nevat. Hi fa un fred que pela. El barri? És un no-lloc, on Cristo va perdre la gorra. Allà miren de passar-la, ella i el cosí i l’amic, com poden.

 

Al final, fan un cop de cap i toquen el dos cap a Florida. Colló, tampoc no és la Florida de les postals. Tot és gris, i blanc, i negre. No-lands. Cases esparses, gent fantasmagòrica, vides misèrrimes i desolades.

 

NYC, Cleveland, Florida… vet aquí el PARADISE. I uns ESTRANYS. La pàtria del capital i del capitalisme. Un viatge del cul del món al cul del món. Del no res al no res. On l’home s’ha convertit en un llop per l`home, pur darwinisme social.

 

I aquest és un senyor film no pas de crispetes, que retrata el sistema amb desvergonyiment i pornografia: tal com és, tal com raja. Res de glamur.

 

En blanc i negre. Amb quatre rals. Made of J. Jarmusch, el rei dels independents, amb permís d’en John Cassavetes, que en pau descansi.

 

Una meravellosa pel·lícula organitzada en dotzenes d’escenes, algunes de pocs segons o de pocs minuts, amb foses en negre, entre l’una i l’altra. Amb molts silencis. Els mots justos. La càmera fixa quan cal i movent-se, poquet, quan pertoca.

 

De puta mare. Tu.

 

. Stranger than Paradise. Dir. Jim Jarmusch. 89 minuts. USA. 1984.

El crim del caixer automàtic / El crimen del cajero automático

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *