Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
1999. La guerra a Kosovo és a les acaballes. Una petita unitat militar estatudinenca, comandada per un capità, té el permís de les autoritats romaneses per tal de desplaçar-se en ferrocarril fins a l’escenari bèl·lic (…)
El capità, en prendre el control del material a un oficial italià, no sap el que l’espera. El cap d’estació d’un petit poble, Capaltina, -el qual es fa dir amo d’estació-, diu que la milícia no té els papers en regla i que, per tant, no n’autoritza la seva sortida. El comboi resta, doncs, aturats i blocat.
No cal dir que el capità, interpretat per un molt convincent Armand Assante, mou cel i terra, empra el suborn, l’amenaça … però no se’n surt pas.
Mentrestant, el batlle de la localitat, veient “negoci” acorda convidar els militars a una festa i proposa l’agermanament entre el poble, a Oregon, del capità, i la vila romanesa.
La festa, els parlaments, té el caràcter d’una mena de “Bienvenido Mr. Marshall” a la romanesa. Hi actua una mena d’epígon del senyor Elvis Presley, perfectament abillat per l’ocasió. Les senyoretes del lloc irrompen ben mudades i migrades de roba. Hi ha ball. L’alcalde no deixa de petja el capità… En fi, tot d’allò més colorista.
La pel·lícula és, no us penséssiu, això: un retrat de la convivència, per damunt d’idiomes, procedències, caràcters… entre els romanesos i els nord-americans.
Una bella i ben interessant de cinema “polític” en clau sociològica, d’humor, amb una mirada àcida del magnífic director romanès sobre la seva pàtria sumida en el caos post-socialisme real, on tot hi va pengim-penjam i un cap d’estació està per sobre de tot un primer ministre…
Per cert, el director va morir fa dos anys en accident automobilístic amb 27 anys d’edat. En Cristian Nemescu era la figura més prometedora del nou cinema romanès, un cinema que aborda críticament la situació del seu país en clau d’humor i de proximitat a la majoria social, al poble que viu i veu tot plegat.
Un film que el director no va veure ni muntat ni estrenat. Absolutament recomanable per la seva perspicàcia, lucidesa, i una forma nova de “mirar” la realitat. Pel·lícula que té un final goiesc, violent, dur i imprevisible…
. California Dreamin’. Dir. Cristian Nemescu. Amb l’Armand Assante… 155 minuts. Romania. 2007.
El crim del caixer automàtic / El crimen del cajero automático
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!