Pere Meroño

Diari d'un eurocomunista del #PSUC

19 de juliol de 2005
0 comentaris

Narcosales

L’Associació de veïnes i veïns del meu barri és molt combativa. Fa un munt d’anys que és duta, principalment, per un grup de militants comunistes. Gent, és prou sabut, coherent, lluitadora, sacrificada. L’entitat ha fet un gran servei als barris de la Teixonera i Penitents. Té, però, un costum molt lleig: es comunica únicament en espanyol amb els associats i el veïnat. Talment com si no fóssim a Catalunya.

Ara, amb la polèmica de les sales de venopunció -tristament dites “narcosales”-, l’entitat n’ha fet un gra massa. Resulta que l’ajuntament del cap i casal, secretament -talment com uns dèspotes il·lustrats- ha decidit d’instal·lar en diferents punts uns equipaments tan necessaris. És una pena, doncs, que en un assumpte tan capital i impopular el consistori renunciï a fer-ne pedagogia emprant els seus potents mitjans de comunicació per informar i convèncer la bona gent.

Em fa vergonya, i em sap greu dir-ho, que l’associació del meu barri s’avingui a fomentar la insolidaritat, el populisme i la demagògia més destralera amb un “no en tenim necessitat” o “que ho facin en un altre lloc”. Aquests comportaments, aquestes polítiques constitueixen un escarni, una befa, als ideals d’una societat més lliure i més justa.

PD Les sales de venopunció són un servei mèdic per a la comunitat on les i els drogaaddictes poden consumir droga amb totes les garanties higienicosanitàries.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!