Una filla blanca d’un home blanc, afrikaner per més senyes, dona i blanca, sí, però negligida, marginada, perifèrica en la unitat familiar, posa veu en una barrija-barreja de monòleg interior i narració en primer persona a un clam, un doL, un blasme, un crit, un cor que batega i que plora desconsoladament i a cops
Dues històries sobre els límits. Els límits humans, tant físics com psicològics. Un és datat als USA, l’altre a Sud-àfrica. Tots dos en tenen en comú el seu autor: el prodigiós J.M. Cotzee, el literat que mai no m’ha decebut (…) Un psicòleg militar perpetra un informe sobre l’estratègica més adient perquè els Estats Units
Un professor universitari de cinquanta anys, manté relacions sexuals amb una estudiant seva que no hi arriba als vint. És lícit, no ho és. L’escriptor sud-africà planteja un dilema moral de gran abast en una obra inquietant, dramàtica, incòmoda, que et remou les entranyes (…) Lacònica, descriptiva, sempre addictiva, la literatura de Coetzee torna a
“Em Coetzee tampoc no hauria acabat en una cel.la de presó. No era cap militant. La seva política era massa idealista, massa utòpica per això. De fet, ell no era gens polític. Es mirava la política per sobre de l’espatlla. No li agradaven els escriptors polítics, els escriptors que defensaven un programa polític. En canvi,
Un vell intel·lectual, una bella senyoreta, un promès d’ella capficat en els calés i milhomes. Austràlia (…) Una novel·la. tres nivells de lectura, diferenciats, per cada pàgina. Una història que barreja les vivències i els delits d’un intel·lectual, la simplicitat de la vida d’una noia casat amb un executiu, i la buidor i misèria de