Pere Meroño

Diari d'un eurocomunista del #PSUC

1 de setembre de 2010
5 comentaris

400.000 persones han emigrat de Catalunya

Quan em van dir la xifra no me la creia. 400.000 catalans han tocat el dos, són fora? I ara! Catalunya, país d’emigració? Què t’empatolles. Doncs sí, és cert, l’altre dia vaig tenir una llarga conversa amb un funcionari català de la Comunitat Europea que segueix, fil per randa, els moviments poblacionals, la demografia. I em va donar les xifres, i les fonts oficials i oficialíssimes d’on han estat extretes. Més encara, Madrid és una de les grans ciutats “catalanes” amb prop de 100.000 catalans que hi viuen i treballen (…)

De fet, a ell, fa cosa d’uns sis anys, tot parlant amb gent de CATALUNYA RÀDIO, els hi va comentar, però allà, van dir que millor no tocar el tema no fos que projectéssim “una imatge dolenta del país”.

 

Com se sap, som un país collonut, de les primeres potències mundials en tots els ordres, i no podem acceptar reconèixer defectes, torts, tendències.

 

Doncs, bé, la situació és aquesta: hi ha 400.000 catalans que han marxat de Catalunya –no en tinc dades d’àmbit nacional Països Catalans. Emigrants. 180.000 d’aquest total, van cap a Espanya. I uns 90.000 són a Madrid província. 130.000 hi tenen l’anomenat veïnat administratiu i són inscrits a consolats. Una enquesta recent, encarregada per la UGT de la Catalunya, diu que el 41% del jovent menor de 35 anys, si pogués, marxaria fora de Catalunya a treballar. A Turquia, la colònia catalana ha passat de 50/60 membres, a uns 300, a hores d’ara. Cada any en marxen 6.000/8.000, això segons la taxa anyal registrada.

 

No té dubte que en la idea de marxar hi caben moltes intencions i interessos. No em negareu, però, que la idea de tocar el dos per manca d’oportunitats, pel fet que són els altres els que han esdevingut motors econòmics, per la visió d’un país decadent, hi deu tenir, dic jo, un cert pes. O no?

 

Per tant, ja sabem més coses. Catalunya, país d’emigració: com Irlanda, com Galicia, com Andalusia, com el sud d’Itàlia …

CAT ’06  La nit dels somriures glaçats
 

Josep Pallach 1920/1977

  1. Benvolgut Pere,

    Jo sóc un dels que ha marxat de Catalunya, en part per la degradació política del país generada arrel d’un nacionalisme obtús que limita la nostra llibertat. Una degradació política que, per exemple, té conseqüències definitives en el meu àmbit professional.

    Sort que ara sembla que serem independents, oi? No cal, home. Potser som uns altres qui, sense gaires escarafalls, us hem demanat la independència de fa temps, farts de tant panxacontent que viu del patriotisme subvencionat.

    Però no et preocupis: alguns seguirem fent el boicot al nacionalisme català -que no pas a Catalunya- des d’allà on som (potser aqui som molt més útils fent-vos propaganda negativa a tort i a dret). Per descomptat, l’oficina consular de torn ens facilitarà el vot a les properes eleccions autonòmiques. El vot no nacionalista, és clar!

    Go Laporta, go, but go home!!!!!!

    Salut i feliç diada!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!