Pere Meroño

“Bé, senyors, jo havia de considerar-me ben col·locat, el més ben situat dels homes. Vet-ho aquí que jo era el xèrif en cap del comtat de Potts i em treia uns dos-cents dòlars a l’any, sense comptar el que arrambava d’aquí i d’allà” (…)

“Feia temps que n’era, de xèrif, la meva filosofia era no fotre res; deixar les coses com estaven; totalment immòbils. I com que no podia empaitar els poderosos, i els rics, empaitava els pobres, els negres, la morralla, vaja”.

“Vivia del sou i d’altres negocis, parant la mà sempre que podia. Les dones, també m’agradaven força, n’hi havia tres que anaven al meu darrera, i quan no tocava una, en tocava l’altra”.

“Jo, senyors, no tenia escrúpols. Gens ni mica. Si calia robar, jo robava, si calia cardar, jo cardava, si calia pelar algú, a fe de déu que jo el pelava, i amb els ulls clucs. El meu nom, senyors, és Nick Corey. I si volen seguir les meves contalles, els ben juro que s’ho passaran d’allò més bé i veuran, també, que no exagero gens ni els aixeco pas la camisa…”,

. 1280 ànimes (“Pop. 1280, 1964″). Jim Thompson. Versió catalana de: Carme Geronès, i Carles Urritz. 170 planes. La Cua de Palla – Edicions 62. Barcelona. 1988.

(la foto és de l’escriptor)

http://twitter.com/perermerono

CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans 

BRAUN, memòries d’una fàbrica / BRAUN, memorias de una fábrica

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!