El bloc de Pere Macias

Esbossos per a la construcció d’una Catalunya rica i plena

26 de juny de 2008
General
4 comentaris

TINC NECESSITAT D’EXPLICAR-ME

Sis anys després torno al bloc. És la millor eina per explicar-me i per explicar què faig i perquè ho faig. Fer de català a Madrid és una feina complicada. Si l’objectiu és clar i nítid, cal explorar tots els camins per arribar-hi.

Ara fa més de sis anys, el 2002, vaig tenir un bloc. Aleshores només l’Iceta n’escribia. Em va semblar que, per a la meva feina de secretari general adjunt del partit i de CiU, podia ser una eina ben útil. En Ricard Font, el meu col.laborador tant eficaç, era ( i és) un fan de les noves tecnólogies i de la seva aplicació a l’exercici de la política i m’hi va ajudar molt. Va ser un instrument que em va permetre comunicar-me amb la gent convergent, tot i que, en aquells moments no hi havia, ni de bon tros, l’hàbit d’emprar les tic en l’acció política.

Ara, sense el correu electrònic, sense la plana web, sense els blocaires, ja no sabríem estar. Són eines fonamentals per a l’exercici de la nostra acció i per a comunicar-la i comunicar-nos amb els ciutadans. Estic convençut que aviat serà la principal via de diàleg i de debat.

El mitjà per fer què? Doncs, per explicar-me. Us ho confesso, cada vegada sento més la necessitat d’explicar-me. D’escriure els meus pensaments, les meves reflexions sobre el que veig i el que faig, les sensacions que em provoquen les coses que passen i de formular en veu alta els meus dubtes.

Quan era alcalde d’Olot, vaig experimentar una necessitat semblant. La vaig resoldre publicant una columna setmanal a la revista ” La Comarca”. Dels escrits en va quedar constància en un llibre que constitueix una bona crònica d’aquells temps.

Un català que fa política a les institucions de l’Estat Espanyol sol ser un ser sotmès a uns dilemes existencials, si no és que ja exerceix poc de català i definitivament molt d’espanyol. Us confesso que aquests dilemes els tinc. Cada dia. I, no em sembla gens forassenyat compartir-los amb els possibles espietes del meu bloc.

M’han dit que és costum subtitular el bloc amb una mena de lema. M’hi apunto: i ho faig amb una declaració formal, el meu objectiu és el d’assolir una Catalunya rica i plena. Ho vull per a la meva nació i per això em dedico a la política d’abast estatal, no per rés mes. Potser em titllareu de tecnòcrata, però ho faré tot personalitzant el bloc amb uns esquemes, o esbossos, per reforçar allò que escriuré. D’aquí el lema: esbossos per una Catalunya rica i plena. Ara només fa falta posar-s’hi i trobar-hi molta gent. Vull que el camí sigui ple de coneixences, però, sobretot, que l’estació final s’anomeni llibertat. 

  1. Benvingut al bloc Pere. Ja cal que els polítics us expliqueu perquè costa seguir-vos. Però no facis com aquells que escriuen el primer lema i se n’obliden. Pel que expliques no serà així i falta que ens fa escoltar veus com la teva. Endavant.

  2. Benvingut al debat. Em sembla que molta gent té la necessitat de política, però no del que se’n diu política però s’hauria de dir mala gestió pública, nepotisme, oportunisme, projectes de cartró-pedra o eficiència digna de pel.lícula de Grouxo Marx. La política, en minúscules, és percebuda pel ciutadà com una matèria bruta, enganxifosa, miserable, de curta volada. Jo penso que nosaltres necessitem idees, parlar d’ideologia.

    Personalment sóc liberal i desitjaria que, també dins de Convergència, es parlés més d’idees. Convergència aglutina un ventall de persones, amb diversos posicionaments, que van de la social-demòcràcia al liberalisme.  El vincle d’unió és l’estimació per Catalunya i per la seva llengua. Penso que com a partit polític cal que es doni sortida al debat d’idees perquè els partits sense idees, fracassen.

    Convergència ha de permetre aquest debat intern perquè l’entorn socio-econòmic ho reclama. Si ens centrem només amb l’autogovern, demanant més autonomia, sobirania o independència, acabem sempre en l’estat-legislador, intervencionista, de control burocràtic. Aquest autogovern ens serveix per pagar una monstruositat d’impost de successions, mentre que a moltes altres comunitats autònomes els pares poden legar als fills el patrimoni aconseguit de per vida. Catalunya, terra que ha premiat l’esforç, la família, la constància, la
    transmissió de béns i empreses de pares a fills, és un lloc on
    fiscalment es castisga aquesta transacció.

    Endavant amb el debat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!