El bloc de Pere Macias

Les primeres decisions del nou Govern en relació a l’habitatge no porten a engany a ningú: tot va a canviar. On Zapatero havia creat un ministeri, substituït en etapa d’estretors per una també rellevant secretaria d’Estat, Rajoy ha rebaixat encara més la consideració de l’Estat per aquest àmbit limitant-la a una direcció general, de contingut gairebé administratiu. En les Corts Generals s’han suprimit les comissions d’Habitatge del Congrés i del Senat, de manera que, amb molta sort, es va a tractar la qüestió alguna vegada a l’any en la sempre *ocupadísima Comissió de Foment.

No obstant això, aquestes pèrdues de rellevància contrasten amb l’acord adoptat pel Consell de Ministres de recuperar el desgravament per compra d’habitatge propi en l’impost sobre la renda de les persones físiques. Aquesta mesura no ha procedit del Ministeri de Foment, on radica la Direcció general d’Habitatge, sinó del departament d’Hisenda, erigit en protagonista de qualsevol decisió de contingut econòmic.

Davant aquest escenari, cal preguntar-se si en l’agenda del Govern popular existeix disposició de dur a terme polítiques efectives d’habitatge. Tal qüestió no és banal. En l’anterior legislatura, totes les formacions polítiques, excepte la socialista i *UPyD, érem partidàries de la desaparició del Ministeri de l’Habitatge, puix que les competències sobre la qüestió corresponen a les comunitats autònomes. Fins a tres votacions va perdre el Grup Socialista davant l’oposició unida a aquest efecte. Alguns defensàvem que les úniques funcions de l’Administració general de l’Estat en matèria d’habitatge eren de contingut econòmic i financer i, per això, devien adscriure’s al ministeri competent en la distribució dels recursos públics. De fet, en els debats parlamentaris ha estat freqüent l’apel·lació a la innecessària intervenció estatal en matèria d’habitatge. Si el sistema financer fos capaç de subministrar els recursos crediticis per a la promoció immobiliària, i si als Pressupostos Generals de l’Estat s’habilitessin les partides oportunes per a l’habitatge protegit, para què faria falta un Ministeri d’Habitatge o, fins i tot, una secretaria d’Estat?

El nou Govern sembla compartir aquesta línia argumental, assumint el ministre Cristóbal Montoro la presa de decisió de les grans mesures d’abast econòmic. No en va, més de la meitat de nous aturats sobrevinguts a Espanya des de l’inici de la crisi procedeix del sector de la construcció. Per dinamitzar la venda d’habitatges i altres productes immobiliaris, la solució de l’actual Govern no passa per una costosíssima política de subsidis, sinó per incentius de caràcter fiscal i per reformes estructurals.

Al meu judici, la intervenció pública ha de passar, sobretot, per garantir el finançament de les promocions i dels *adquirentes. De fet, els plans d’habitatge van néixer per garantir el finançament de l’habitatge protegit. La inclusió d’una promoció en el pla tenia l’efecte immediat de comptar amb els crèdits de l’enyorat Banc Hipotecari i, després de la seva desaparició, amb la garantia que alguna de les tantes entitats bancàries o caixes *conveniadas atorgaria aquest finançament. Presumeixo que, també en aquest aspecte, la resposta del Govern actual procedeix dels seus departaments econòmics: el principal beneficiari de la reestructuració del sistema financer serà tot peticionari de crèdit. La lògica governamental és aclaparadora: restablit l’equilibri de les entitats -a costa de culminar el procés de concentració-, els seus balanços van a permetre que flueixi la concessió de quants préstecs -fins i tot hipotecaris- se sol·licitin per part d’els qui acreditin la seva solvència.

Així que anem a haver de *subsumir els debats -parlamentaris o no- sobre la col·locació dels estocs immobiliaris, així com sobre la capacitat de finançar promocions immobiliàries i la seva adquisició per part de les famílies en els debats generals sobre la recuperació econòmica. Els instruments d’actuació per part de l’Estat seran preferentment fiscals o derivats de les reformes estructurals previstes per al conjunt de l’economia espanyola. Els subsidis cotitzaran a la baixa, tal com s’ha establert ja per a la renda bàsica d’emancipació, i les comunitats autònomes hauran de basar les seves polítiques d’habitatge protegit en la gestió urbanística i limitar les ajudes al que permetin les limitades capacitats de les Hisendes no forals.

Aquests són els grans traços que es dibuixen aquestes primeres setmanes del nou Govern. Caldrà estar molt atents a les compareixences dels ministres en les comissions del Congrés dels Diputats, previstes per a la setmana que ve. Els confesso que, en matèria d’habitatge, les meves preguntes van a tenir un clar destinatari.