Els sis primers mesos del govern Rajoy han constituït un nou gir cap a la centralització en tots els aspectes. En el camp de les infraestructures aquesta acció ha estat constant, convençuda i implacable.
La primera decisió del Consell de Ministres, pel que fa a les infraestructures, va consistir en suspendre les licitacions dels concursos de privatització de les societats concessionàries de Barajas i del Prat que garantien la gestió Individualitzada d’ambdós aeroports per bé que no possibilitaven una intervenció determinant de les institucions catalanes. El tímid model de descentralització del ministre Blanco era enterrat amb tanta celeritat com contundència.
Després, els Pressupostos Generals de l’Estat confirmaven el gir: suspensió de totes les inversions no radials, amb una especial afectació a l’Eix de la Mediterrània, mentre es trobaven més de 1.000 milions d’Euros de nova inversió per l’AVE de Galícia, paradigma de l’Espanya radial de Gonzalez, d’Aznar, de Zapatero i de Rajoy…
Tot serveix als objectius d’aquesta rabiosa voluntat de construir una nació ben travada i anorreadora de tot el que no sigui la relació Madrid- províncies, relació excloent de tota altre possibilitat de fluxes entre territoris que els que no passen per la capital.
La fallida de la companyia Spanair els ha ofert una nova possibilitat de focalitzar cap a Madrid els lligams amb els territoris. Els ha tocat a les Illes. La suspensió de vols d’aquesta companyia va afectar especialment els aeroports de Palma, de Maó i d’Eivissa. Amb aquest pretexte el ministeri de Foment s’ha inventat la declaració de “obligación de servicio público” pels vols entre aquests aeroports i Madrid… De fet Spanair volava molt més entre les Illes i Barcelona, però en aquest cas la desaparició dels enllaços no sembla preocupar el govern. Resultat: amb diner de tots es subvenciona bona part del bitllet aeri entre les Illes i Madrid… Anar a la capital del regne és un dret dels balears, anar a Barcelona un luxe que cal pagar!
No cal ni dir que el govern anticatalà de Bauzà està encantat… I que els mallorquins, menorquins i eivissencs han rebut un clar missatge: és cap a Madrid on cal mirar, no fos cas que les males influències d’una Catalunya cada vegada més allunyada d’Espanya se’ls
La maldestre política lingüística del govern balear i l’acció més refinada “sin que se note el cuidado” de Rajoy són la mateixa moneda d’una acció pública que té un objectiu molt clar des de fa tres segles: Les infraestructures que, arreu del món, són estris per a la comunicació i el progrés, a Espanya estan simplement al servei de la construcció de la “seva” nació. Que s’ho facin!