Tot sembla fer pensar que, finalment, el tripartit català acceptarà la proposta de nou model de finançament que proposa el govern de l’Estat. I, dissortadament, res porta a creure que, aquest nou model, compleixi l’Estatut. No tant per la xifra, que tampoc s’acostarà, a la que es desprèn, de les determinacions del text estatutari, sinó pel propi sistema que no inclourà elements tant fonamentals com el criteri d’ordinalitat…
Ens espera una autèntica dutxa propagandística, dirigida des del carrer Nicaragua, per a presentar com a bo el que pot ser un clar incompliment de l’Estatut. Ja ens ho podem esperar. El més trist, de tot plegat, serà l’aparició de molts llagoters, que, ben ensinistrats per l’aparell socialista, cantaran les excel·lències del model.
Diuen aquells que solen estar ben informats de les coses de palau (del de la Generalitat i de La Moncloa) que aviat es tancarà el nou model de finançament. Ho argumenten a partir de la praxi del socialisme espanyol (incloent el català) que té, com a modus operandi, la priorització, total i absoluta, dels aspectes electorals. I, més ara que pinten bastos. En plena recta final cap a les eleccions europees, que resulten ben complicades per a Zapatero i els seus, després que l’efecte balsàmic de la crisi de govern s’hagi esvaït, en menys de quinze dies, els socialistes no es poden permetre més dilacions en resoldre una qüestió que afecta molt al seu principal graner electoral (Catalunya es on aconsegueix el PSOE guanyar al PP, amb prou avantatge per a capgirar el resultats negatius de moltes regions). Montilla també és conscient de les seves limitacions: pot fer el gallet fins al punt de poder representar una certa independència de Ferraz, però amb necessitat d’un final feliç: la fermesa del tripartit corresposta amb un bon acord…És el guió minuciosament preparat en l’entrevista entre dos cordovesos d’origen, on segurament es va parlar més de tàctiques i de presentacions mediàtiques que no pas del propi model.
L’acord, malauradament, no sembla que pugui fer-se de forma respectuosa amb els continguts de l’Estatut. No tant sols per les xifres de majors ingressos que se’n derivaran, sinó, sobretot, per no donar resposta a les qüestions claus del sistema que Artur Mas li va arrencar a Zapatero: el principi d’ordinalitat o fórmula per a garantir que Catalunya, pagant molt més, no quedi relegada, en la capacitat de compra de les seves famílies, per sota de la majoria de regions espanyoles, no es podrà complir. I, en conseqüència el paorós dèficit fiscal no es veurà disminuït en cap proporció significativa.
L’acord, essent dolent, serà presentat com magnífic: des del carrer Nicaragua ja s’estan movent els fils: primer cal menystenir el paper de CiU en els anteriors acords de finançament, per poder presentar una manipulada comparació en favor de l’acord actual. Ara, tots els esforços de la colla mediàtica habitual van en aquesta direcció. Després vindrà la segona fase, consistent en recavar opinions favorables per part de tots aquells que deuen favors a un o altre govern socialista i, fins i tot, per part dels qui no els deuen rés però que seran convenientment amenaçats…És l’estil inconfusible d’aquells qui fa un anys parlaven del PP com l’enemic total i, ara, en són els seus fervents aliats al País Basc i a Madrid. Si! al Congrés dels Diputats, on l’objecte de l’aliança va ser, la darrera setmana, carregar-se la representativitat dels sindicats agraris catalans perquè no reuneixen la jacobina categoria d’estar presents a més de 9 comunitats autònomes. I, on cada setmana, en una o altre llei, veurem alinear-se, uns i altres, en defensa de les posicions més espanyolistes, amb el vot disciplinat i amatent dels 25 socialistes catalans.
Tornem als llagoters… Per si algú no sabia què vol dir aquesta paraula, us ho traduiré: un llagoter és un pilota, un adulador…I, a més, llagoter rima amb botifler…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Creio que el modelo de financiación debe condiconarse a una medida niversal, como es la Renta Básica, para lo que se ha creado una subcomisión de estudio en el Congreso. Pere, deberías estudiar el tema a fondo. Te recomiendo el libro “Los fundamentos de la Renta Básica y la perestroika del capitalismo” de Ramiro Pinto, que puedes encontar en la biblioteca del Congreso. Gracias, Dany