Fa anys que, des de Convergència i Unió, demanem a Adif, Renfe i al Ministeri que prestin més atenció a les moltes deficiències que pateix Catalunya a nivell ferroviari. No pot ser que, cada vegada que plou un xic més del normal, moltes línies quedin inutilitzades. Que algunes estacions, sobretot les de pobles i municipis més xics, estiguin totalment en desús i desmantellades. Que alguns trens, siguin comparativament amb els d’altres punts de la resta de l’estat, molt més vells i amb menys prestacions.
Hem passat uns anys invertint molt en grans línies d’Alta Velocitat, per portar nou passatgers fins a Toledo. Amb preus de licitació desorbitats. Tot plegat per acontentar uns quants votants. En canvi, en aquelles línies que més s’utilitzen, les que fan servir cada dia centenars i milers de persones per anar de casa a la feina o a la universitat, no s’hi ha fet res. O ben poc.
Estem en un moment en el que la mobilitat sostenible ha de jugar un rol més important, afavorint l’ús del transport públic en detriment del vehicle privat. Bones intencions, que es contraposen amb el servei que presta RENFE, la companyia adjudicatària del servei ferroviari.
Ara, que les condicions econòmiques no permeten fer grans infraestructures, pensem que el ministeri de Foment ha d’invertir més en solventar aquells petits problemes que diàriament afecten a un gran nombre de persones. Canvis per exemple en la senyalització a les vies, com ja s’ha experimentat a Madrid amb ERMTS que permeten una major seguretat o fiabilitat als maquinistes, o la millora d’alguns trams, són inversions relativament barates en comparació amb la construcció d’una línia d’AVE i ens permeten continuar teixint el país d’un sistema de transport ràpid, fiable i sostenible.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!