Un més dels despropòsits del tripartit, s’està perpetrant aquestes darreres setmanes del mandat. Es tracta de la vella tàctica de deixar-ho tot empantanegat. I això, aplicat a la política d’infraestructures, consisteix en el seguit de presentacions d’estudis, avantprojectes o encàrrecs de projecte per part del govern Montilla, que s’estan produint d’ençà l’anunci del calendari electoral.
Hi ha un doble objectiu amb aquestes accions. En primer lloc es tracta de donar la sensació d’activitat i de generar una imatge de dinamisme. La més que provada experiència dels socialistes, veritables mestres en l’art de la comunicació, i la complicitat d’alguns mitjans de comunicació – cada vegada més convertits en altaveus de la propaganda partidista – s’aplica a l’objectiu de fer creure als ciutadans que allò que només es un dibuix en un paper, està a punt d’entrar en servei. L’exemple més recent es la prolongació de la línia 3 del metro cap al Baix Llobregat, de la qual s’ha presentat el simple anunci de la tramitació del concurs per a encarregar la redacció del projecte, com si ja poguéssim anar en metro fins a Sant Feliu la setmana entrant.
L’altre objectiu d’aquest continu de presentacions és encara més maquiavèl·lic. Es tracta de deixar constància documental que el tripartit vol tirar endavant determinades infraestructures, que saben perfectament que, en l’actual context econòmic, no es podran endegar en una bona colla d’anys. Quan un hipotètic canvi polític situï una altra força política al capdavant del govern, es portarà a terme la segona part de l’estratègia: denunciar que no es construeixen aquelles infraestructures.
Un govern de veritat, regit per criteris de rigor – i d’honestedat – es dedicaria, en aquests moments a plantejar amb tot l’afany, els criteris que han de regir la selecció d’inversions, en una etapa on les hisendes públiques van tant esparses de recursos. I, a explicar als ciutadans que, davant la necessitat de prioritzar, cal afinar el llapis per a projectar aquelles actuacions que millor contribueixin a l’increment de la productivitat de la nostra economia o que donin més altes prestacions socials.
Ans el contrari, ens trobem amb una dutxa de projectes inflats de concessions a la galeria i difícilment finançables. Crec que val la pena advertir-ho i, a més no deixar-se portar per dinàmiques tant perilloses pel futur del país com aquests perversos jocs tàctics amb les infraestructures. Catalunya té massa qüestions a resoldre encara en el seu sistema de transports i no es pot permetre retards en les qüestions fonamentals. Tres com a exemple: el quart cinturó, el corredor ferroviari de la mediterrània i les rodalies metropolitanes. En els tres temes, els tres del tripartit o bé tenen opinions divergents, o bé son incapaços de collar al “gobierno amigo” perquè no els sotmeti a les més discriminatòries retallades.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Pere te olvidas añadir corredor Mediterraneo “viario” como ferroviario